The New Raemon i els vells formats que esdevenen nous.

Tinc entre les mans el nou disc del gran The New Raemon "La Dimensión Desconocida" , segon o tercer disc d'aquest cantautor barbut, segons si considerem el Ep "La Invasión de los Ultracuerpos". Recomanable en tots els sentits, lletres que arriben, música que et colpeja.
El que no deixa de sorprendrem és el format en que tinc entre les meves mans. És un vinil.
A mi, que m'encanten els vinils, no deixa de sorprendrem.
Per mi vinil són els vells dels meus pares dels Beatles, Dylan o els Rollings, ja més cutrement els BeeGees, o Michael Jackson.... Més recentment algun de segona mà de The Smiths o Joy Division, però poc més.
I ara The New Raemon. I amb novetat, amb el vinil et donen un codi per poder baixar-se gratis la versió en mp3 del disc. I és que considerant que ara la música s'escolta amb mp3, mp4, ipods i demés aparells i que el cd ha quedat demostrat que es un format no gaire bo, es ratlla, es trenca, els reproductors no llegeixen... aquesta es una gran solució, ja se que no es nova, altres ho havien fet abans, sense anar més lluny en Mazoni amb el seu "Eufòria 5 -Esperança 0", però ara m'ha donat la gana de comentar aquesta bona idea.
Així, tenim un format de més qualitat, el vinil, a la vegada que podem escoltar-la en versió digital en el nostre aparell reproductor portàtil i el que és el millor, al mateix preu que el cd.
El problema? 4 vinils ja m'ocupen mig pis... això si que ho té el cd, és més petit...

4 persones, tres núvols, un parell de muntanyes i el filtre sèpia... Una imatge.

"Shortcomings" Adrian Tomine

Recomanació ràpida de un gran còmic o novela gràfica, si vols ser modernillo. "Shortcomings" de Adrian Tomine, americà de origen asiàtic, fet present en el còmic. Relacions de parella, d'amistat, sexe, origen... tot es barreja amb els brillans diàlegs de Tomine en un còmic que enganxa i absorbeix fins al final.

Bé, feu-vos amb una copia, ja le vist per diverses biblioteques, i a llegir un dels millors còmics del any, passat... vaig tard...
Fins aviat.

100 en el Mix 100

-
Fa ja uns quants anys, quan es va poder, fàcilment a casa, gravar cd amb cançons de diversa procedència, que em dedico a distribuir cançons que m'agraden o que trobo adequades a les persones del meu entorn, siguin amics, cosins, parella o companys de feina... Des de gairebé al inici vaig apuntar la llista de cançons que poso a cada Mix, així en dic, sol estar entre unes 20 o 22, 80 minuts de música. Fa poc vaig fer repàs i va resultar que porto fets ja 100 Mix des de el 2002 més o menys, tot molt aproximat.
Per celebrar-ho vaig decidir fer una recopilació amb les 100 cançons que més he posat durant aquests anys. No són les 100 millors cançons, ni les 100 més representatives ni les 100 que m'agraden més. Simplement són les 100 que més vegades han aparegut en aquests cds.
De fet, els grups que estan a les dues primeres posicions, Kings of Leon i The Coral, són grups que, tot i que m'encanten aquestes cançons en particular, mai he seguit de forma continuada ni conec gaire els seus àlbums.
D'altres factors determinen la aparició o desaparició de cançons. Així, els grups amb moltes cançons diferents, queden en posicions mes baixes. Per exemple, The Clash, un grup pel que tinc devoció, és junt amb els Beatles el grup que més cançons diferents han posat fins a un total de 18. Això fa que The Clash només tingui dues cançons cap al final de la llista amb 5 vegades cadascuna. Alguna cosa similar els hi passa a Franz Ferdinand o Pixies. Un altre tema són les cançons més noves que s'han quedat fora ja que no hi hagut temps de posar-les des de que les vaig descobrir. Això passa amb The National, als que ara estic atrapat i que s'han quedat fora per poc.
Prou rollo. Nom de la cançó, grup, i número de vegades que l'he posada en un Mix. Penseu que hi ha igualtat, així per exemple "Last Nite" The Strokes esta en el 53 amb 7 vegades, les mateixes que "En la Noche" Amparanoia, que esta en el número 36. Per aquesta mateixa raó al final he posat una petita llista dels que quedaven fora dels 100 però tenien el mateix numero de vegades que els 25 últims. Qualsevol pregunta, suggeriment, dubte o pedra que em vulgueu llençar, endavant. Gràcies per aguantar les meves tonteries. És la Calor.

1 ."California Waiting" Kings of Leon 17
2."Dreaming of You" The Coral 15
3."Rebellion (Lies)" Arcade Fire 14
4."Dog on Wheels" Belle and Sebastian 14
5."Je T'emmène au Vent" Louise Attaque 14
6."Sound System" Operation Ivy 14
7."A Minha Menina" Os Mutantes 13
8."Playhouses" Tv on the Radio 12
9."I'll Follow the Sun" The Beatles 11
10."No, Not, Now" Hot Hot Heat 11
11."Apply some Pressure" Maxïmo Park 11
12."Un dia en el Mundo" Vetusta Morla 11
13."Meantime" The Futureheads 10
14."I wish that I Could See You Soon" Herman Düne 10
15."El Bosc" Ix! 10
16."Terra Titanic" Peter Schilling 10
17."Such Great Heights" The Postal Service 10
18."Sally Cinnamon" The Stone Roses 10
19."Temps i Rellotge" Sanjosex 10
20."Ever Falling in Love" Buzzcocks 9
21."En Berne" Les Cowboys Fringants 9
22."The Sound of Settling" Death Cab for Cutie 9
23."Tornaràs" El Petit de Cal Eril 9
24."Retreat" The Rakes 9
25."Really, Really Werid" The Simple Carnival 9
26."Salvese Quien Pueda" Vetusta Morla 9
27."Liezah" The Coral 8
28."Sail Away" David Gray 8
29."Hounds of Love" The Futureheads 8
30."Posidonia" La Habitación Roja 8
31."Ring of Fire" Johnny Cash 8
32."No Tinc Temps" Mazoni 8
33."Debaser" Pixies 8
34."L'Home i l'Elefant" Roger Mas 8
35."How We Know" The Thermals 8
36."En la Noche" Amparanoia 7
37."In Between Days" The Cure 7
38."The Skin of My Yellow Country Teeth" Clap Your Hands Say Yeah 7
39."Jackie Wilson Said (I'm in Heaven When you Smile)" Dexys Midnight Runners 7
40."Outside Looking in" Dream Sequence 7
41."Pogo" Digitalism 7
42."Fools" The Doodos 7
43."Munich" Editors 7
44."Frente a Frente" El Hombre Burbuja 7
45."Love Will Tear Us Apart" Joy Division 7
46."Noches Reversibles" Love of Lesbian 7
47."Going Missing" Maxïmo Park 7
48."Dona Estrangera" Manel 7
49."Pesadilla en el Parque de Atracciones" Los Planetas 7
50."Mes o Menys" El Petit de Cal Eril 7
51."Young Folks" Peter, Bjorn and John 7
52."Gone, gone, gone(Done Moved On)" Robert Plant Alison Krauss 7
53."Last Nite" The Strokes 7
54."La Guitarra" Los Autenticos Decadentes amb Andrés Calamaro 6
55."Mexican Life" Catpeople 6
56."Sabio" Gato Pèrez 6
57."Ready for the Floor" Hot Chip 6
58."Happy Hour" The Housemartins 6
59."Lucky Denver Mint" Jimmy Eat World 6
60."Plug in Baby" Muse 6
61."Transference #2" Madee 6
62."Al Mar" Manel 6
63."El Hombre que Casi Conoció a Michi Panero"Nacho Vegas 6
64."Married With Children" Oasis 6
65."Common People" Pulp 6
66."Que Dolor" Los Petersellers 6
67."Alegrias del Incendio" Los Planetas 6
68."Mr. Understanding" Pete and the Pirates 6
69."Panic" The Smiths 6
70."Bigmouth Strikes Again" The Smiths 6
71."Waterfall" The Stone Roses 6
72."Seven Nation Army" The White Stripes 6
73."Canción Logica" Azucarillo Kings 5
74."Darrera una Revista" Antonia Font 5
75."Mardy Bum" Arctic Monkeys 5
76."Ahí Viene la Decepción" Airbag 5
77."Banquet" Bloc Party 5
78."Yellow" Coldplay 5
79."Desperate Love Song" El Chico con la Espina en el Costado 5
80."Rudie Can't Fail" The Clash 5
81."Janie Jones" The Clash 5
82."Confusion" Cycle 5
83."Everlasting Love" Daniel Johnston 5
84."Per fer Pais Insultem en Català" Estanislau Verdet 5
85."Michael" Franz Ferdinand 5
86."Nine" ¡Forward, Russia! 5
87."Claro y Meridiano" Grupo de Expertos Soy y Nieve 5
88."Two-timing Touch and Broken Bones" The Hives 5
89."La Vida Moderna" La Habitación Roja 5
90."If I had Eyes" Jack Johnson 5
91."Disneylandia" Jorge Drexler 5
92."Somebody told me" The Killers 5
93."Deceptacon" Le Tigre 5
94."Vicious" Lou Reed 5
95."Electric Sweat" The Mooney Suzuki 5
96."Float On" Modest Mouse 5
97."Anyone Else But You" The Moldy Peaches 5
98."Se'm Moren les Plantes " Mazoni 5
99."Temptation" New Order 5
100."Half the World Away" Oasis 5


També amb 5:

"Just for Tonight" One Night Only, "Rocks" Primal Scream , "Hey!" Pixies, "La Blanca" Plouen Catximbes, "Rius de Babylon" Quimi Portet, "No Surprises" Radiohad, "Place your hands" Reef, "In Circles" Sunny Day Real State, "Baby Love" The Supremes, "Ja Sei Namora" Tribalistas, "Let's Dance to Joy Division" The Wombats, "Love is a Number" White Rose Movement, "La Verdad" Zénit y Frank T.

L'altre dia...(III)

L'altre dia vaig visitar la web "La Blogotheque" del director frances Vincent Moon. El principal atractiu d'aquesta pàgina són els seus "Concerts a emporter"(o "Take away shows").

Petits concerts acustics entre la espontanietat i el videoclip molt ben gravats per Moon. Els "Concerts a emporter" van des de Arcade Fire tocant, tots nou, en un ascensor, Herman Düne vestit de Os en una bugaderia o Andrew Bird passejant-se per Montmartre guitarra en mà. Bons també The Wombats en una barca o Vampire Weekend en un parking. Molt adient també per escoltar nous grups del mon indie, bona part dels que hi apareixen no els conec pas, és un bon lloc per fer aquells petits descobriments sorpresa.

La troballa d'aquesta web va venir desprès de veure l'any passat el documental sobre The National, grup molt recomanable, que va fer Vincent Moon. El documental, tot i que una mica sedant, també es molt bo i reflecteix perfectament la música de The National.

Res més, no us perdeu com van pillar, o això sembla, a Bloc Party a la sortida d'un pub ni els mateixos The National dins d'un pub. No pararia mai de donar-vos exemples.

http://www.blogotheque.net/-Concerts-a-emporter-

Papilo machaon

Darrerament m'estic aficionant a les papallones. No en sóc gens expert però cada cop m'agraden més. Són tot un món. L'altre dia fent una petita, però recomanable, excursió a uns estanys prop de La Jonquera, vam veure una papallona que feia temps que volia observar però encara no havia tingut cap oportunitat.
La papallona Rei o Reina de la Ruda Papilo machaon és una de les papallones més grans i de colors més bonics que podem veure per aquí (graellsia apart...). El seu cicle es tota una curiosa història, amb diversos personatges i fases, no us el explicaré però segur que ho podeu trobar per algun lloc, a Internet hi ha de tot.
Vam estar seguir-la una bona estona i li vam fer un bon book de fotos de les que us en mostro una. Bueno, res més, un bimbo papallonil que us volia comentar. Deu

El Peine de los Vientos.

Comentari ràpid de la semana santa Basca: Pinxos, pluja, mar-surfers, montanya-escaladors, Guggenheim, més pinxos, birretes, txacolí, molt de basc per tot arreu i Chillida.
Vem veure el Penie de los Vientos en un dia ben nubolat desprès de un passeig per Donosti passat per aigua. Suposo que d'aquesta manera encara impresiona més, feia vent, una mica de pluja i així realment veiem com actuaven els peines de los vientos. Recomanable.
Curt però dens. Un petó.

"Arrugas" Paco Roca

Una avia que recull tot tipus de objectes per els seus néts, un tal Pellicer que ens explica, una i altre vegada, la història d'aquella medalla, la senyora en busca constant de un telefon per parlar amb la seva família o fins i tot, la senyora Carmencita que mai va sola perquè tem que se l'emportin els extraterrestres.
Aquests són alguns dels personatges de la residencia on va a parar l'Emilio el protagonista de "Arrugas"(Rides). Aquest personatge i el seu Alzheimer cada vegada més manifest són la via que fa servir el brillant il·lustrador Paco Roca per narrar-nos una part de l'actual vida humana que poca gent s'atreveix a parlar-ne. Com afrontem la vellesa i totes les seves conseqüències, la residencia, les malalties, les pastilles, el aburriment, la solitud... Aquest agre passeig per la tercera edat ens entristeix, a vegades ens diverteix, però sobretot ens fa reflexionar sobre com seran, o han estat, els finals dels nostres avis, els nostres pares o de nosaltres mateixos.

"Dicen que cuando te miras en el espejo y empiezas a parecerte a tu padre es que ya te estás haciendo mayor. Mi reflejo empieza a parecerse a mi padre y mi padre se parece ya a la imagen que recuerdo de mi abuelo."
Paco Roca

Còmic molt recomanable per a tots.

Colors.

La meva finestra, petita i rodona, m’ensenya un cel blau esquitxat amb núvols blancs, molt blancs que s’entrellacen amb el cel. Veig també el mar, amb un blau, més fosc i en moviment, igualment ple de esquitxos blancs de les onades en picar entre elles.

Fent de frontera entre blaus i blancs, penya-segats grocs i grisos amb sostres verds. Arbres llunyans uniformes, formant una pradera. Entre els penya-segats de tant en tant es deixa veure alguna cova negre que dona misteri al paisatge. De sobte, dues ombres salten juntes per tornar a desaparèixer dins el gran blau fosc.

Més tard, una gran torre a ratlles que mostra el camí a les nits, ens indica presència humana a l’illa. Desprès d’això, el verd, poc a poc, també es va esquitxant de blanc, cada cop més blanc. El blanc dels homes sobre la natura. Ja hem arribat.

Mazoni "Euforia 5 - Esperança 0"

El Bisbalenc Mazoni ens porta amb l'any el seu nou àlbum (aquest cop editat en CD i Vinil), "Eufòria 5- Esperança 0". Desprès del gran disc que era "Si els dits fossin xilofons", Mazoni ens torna a sorprendre amb unes cançons encara més elaborades, fins i tot psicodèliques. Gran lletres, molt critiques i punyents que es diria, destaquen "Eufòria", "Apocalipsi Now" o "3 moments". Bones melodies, "Cercles" m'encanta. Cançons que surten de dins com "Mala llet". Feu-vos amb una copia aviat. Mazoni segueix demostrant que es poden fer grans cançons des de la senzillesa i l'humiltat.

A més estan els directes. Els nous concerts de Mazoni, l'altre dia a Vic al menys, són una descarrega de potencia, dos bateries, una de les quals electrònica, donen al directe una enorme energia des de el darrera. El mateix Jaume Pla a la guitarra, acompanyat per una altre guitarra, un Jordi Rudé que es tot un xou, i el baix, agafen aquesta energia del darrera i la multipliquen cara a un públic que rep "ballant com rates" (frase d'en Jaume), cançons noves com "Ei que surt el sol!" o "Eufòria" i "Apocalipsi Now", a més dels seus ja clàssics, "No tinc temps" o "La Granja de la Paula". Segur que aquesta primavera-estiu tindrà l'agenda plena i el podreu veure a algun lloc o altre. Disfruteu-ne.


Un bon disc, i en venen més, aviat Love of Lesbian traurà el seu nou treball, visiteu el seu myspace que ja es pot escoltar un avanç. Com a sorpresa us proposo el primer disc del El Petit de Cal Eril, que es presenta en un parell de setmanes al Apolo 2 . Fins ara.


www.mazoni.net

www.myspace.com/loveoflesbian

www.myspace.com/elpetitdecaleril

L'altre dia... (II)

L'altre dia vaig escoltar "Give up" de The Postal Service. Publicat al 2003, l'únic de la banda, aquest disc es per a mi un dels millors de la dècada (que aviat s'acaba i tothom es posarà a buscar quins són els millors...).
The Postal Service va ser el projecte, sembla que per ara acabat, de Ben Gibbard (cantant dels també recomanables Death Cab For Cutie) i Jimmy Tomborello (responsable de Dntel o Figurine). Amb tot, i passant del que hagin fet o estiguin fent els Postals, aquest és un àlbum genial.
Les suaus i "buenrollistes" bases electròniques de Tomborello, amb la màgica veu de Gibbard ens transporten a un lloc on la vida és millor, on tots expressem els nostres sentiments i ens apropem més els uns als altres (que hippi...). A més, no perd vigència, en aquesta darrera escolta, ha estat tan genial com el primer dia. Això es bona música. "Such Great Highs" va ser el gran hit, però escolteu amb atenció "Sleeping In", "Nothing Better" o " We will become Silhouettes", són grans cançons. Com sempre, molt recomanable.

www.postalservicemusic.net/

www.myspace.com/thepostalservice

Evolució.

La música en català esta canviant. I es que ja era hora de poder enterrar els dinosaures (Sopa de Cabra, Sau, Els Pets, Lax´n´Busto...) No per dolents, no. Els dinosaures eren animals magnífics, ens van deixar grans cançons i grans moments. Però s'ha de evolucionar.

Aquests últims anys han deixat al descobert, al menys als meus ulls, una generació de grups que crec que poden representar aquesta evolució: Mishima, Ix!, Manel, Mazoni, Plouen Catximbes, Sanjosex, La Brigada, Estanislau Verdet, els Gruixuts, Anímic, L'Ana és un Koala, Raydibaum... La llista pot ser molt llarga. Antònia Font o Roger Mas podrien representar punts entremig o directament galàxies a part dins de tot aquest esquema... Fins i tot en òrbites molt diferents Els Pirats Sound Sistema o El Nota també entren dins de aquesta evolució. I es que dels dinosaures en van sortir les aus, i aus són tan un pardal com un pingüí, un emú, un pelicà o el trencalòs. La varietat és molt gran, i la música en català també ha evolucionat cap aquesta varietat.

En venen més, El Petit de Cal Eril, El Pèsol Feréstec, U_Ma, Projecte Bu, Dêlen...

En definitiva, res és tan senzill i hi ha multitud de matisos, segur que em deixo moltes coses, i no tot es pot resumir, però la música catalana esta madurant, esta evolucionant cap aquesta diversitat, i és una evolució plena de grates sorpreses. Gaudiu-les.

From Hell

Fa cosa d'uns 5 o 6 anys un bon amic em va deixar "From Hell" d'Alan Moore. Coneixia l'autor, l'excèntric Alan Moore (V de Vendetta, La Cosa del Pantano, Watchmen...), busquem per Internet ja veureu quina pinta que fa. No coneixia absolutament res del dibuixant, Eddie Campbell, i segueixo sense conèixer res més que " From Hell".
Aquest magnific còmic ens narra la història de Jack l'Esbudellador (el català correcte, passa'l...mira que el blog deu estar ple de faltes...), bé una versió dels fets, ja que mai es va arribar a resoldre el cas de Jack l'Esbudellador i fins l'actualitat han arribat multitud de hipòtesis de les més creïbles a les més inversemblants. Alan Moore agafa, amb molta documentació i molt de "curru" al darrere, una d'aquestes hipòtesis, potser la més polèmica, ja que hi barreja la casa reial anglesa.
Malgrat tot, la història no és el més important a "From Hell", és només una excusa per fer una critica ferotge a la Gran Bretanya Victoriana, quan es gastaven les arques del estat al Imperi, mentre la gent moria de gana a Londres.
Però història apart, "From Hell" és un còmic increïble, tan el guió de Moore com els dibuixos de Campbell en tenen la culpa, t'atrapa des de el primer moment, t'absorbeix dins el seu món, l'infern, un món fosc, de la boira de Londres, de la brutícia de la gran ciutat, de la pobresa de la època, un món de sang, un món on no ens agradaria ser-hi però que hi entrem fascinats perquè sabem que quan tanquem el còmic ja no hi serem. En definitiva, una lectura molt recomanable, per a mi un dels millors, sinó el millor còmic que he llegit mai, i creieu-me, n'he llegit molts. Fins aviat.

" Aquella merda de vaca es mou? " Le Ragodin!!

29 de Desembre del 2008, La Camarga francesa, així vem acabar l’any...

" Aquella merda de vaca es mou? " vaig preguntar-me, tenia el cap ennuvolat, com el dia, de fet portàvem uns dies de núvols i pluja que segurament m’havien afectat i encara estava ben adormit. " Hòstia! Mira!" va dir l'Anna, "Ràpid, vine!". Això ja em va despertar una mica, i si, aquella merda es movia, i va resultar ser un Coipú ( Myocastor coypus ). Aquí ja estava totalment despert. El vem estar observant durant una bona estona, sense espantar-lo, va estar intentant menjar-se alguna cosa que no veiem. Fins que en va estar fart i va decidir posar-se a l’aigua, una espècie de canal que anava al costat del camí per on anàvem nosaltres. Desprès va tornar a pujar a un amagatall on esta tirada aquesta foto.

El Coipú és una espècie introduïda a Europa procedent de Sudamèrica. Igual que va passar amb el Visó Americà ( Mustela vison), el Coipú va ser portat a Europa per a les granges pelleteres, per poder vendre la seva pell. Per suposat es va escapar de les granges i s’ha estès per tota Europa. Ara esta arribant a la Península procedent de França pel Bidasoa a Navarra i el País Basc. A la Camarga és gairebé una plaga i arrasa amb les vores de rius i rierols i afecta a la nidificació dels ocells.

Els francesos en diuen Le Ragodin, un curiós nom que em va recordar aquells dibuixos de " La Vuelta al Mundo en 80 dias" on en Willy Fog era un lleó, crec, i el seu company era un rosegador gran, com un ratolí i es deia algú així com Ragodin... Rigodon?

Música Global Independent.

Un gran descobriment. Aquesta és, per a mi, la definició de indiepages, una web que vaig descobrir recentment ja no m'hen recordo molt bé com. Quan obres la pàgina, el disseny no crida especialment l'atenció, al contrari, quan la veus, penses, tenca això, que no és res. Però si evites aquest pensament i et mires bé la pàgina resulta ser una gran pàgina sobre música feta al marge de les grans distribuidores i companyies musicals. L'indie d'aquesta pàgina no és l'estil musical, sino simplement això, segells i discogràfiques que fora dels grans circuits intenten fer arribar a la gent música de qualitat. Així dons, és una gran base de dades de aquestes discogràfiques, i com a conseqüencia de grups, de tot el món. A més, indiepages potser una gran font de descobriment de grups ja que en les seves seccions en proporciona cançons que ens podem baixar al nostre ordinador i escoltar-les tranquilament a casa. Tot i això, la secció que més m'agrada s'anomena Demo of the week. En aquesta secció podem trobar, i baixar-les al nostre ordinador, 3 o 4 cançons de el grup que ells considreren que ha presentat la maqueta de la setmana. Per que us feu una idea, la úlitima setmana podiem escoltar la Demo de Bruno un grup francès que fa pop cantat en anglès, i encara més la setmana anterior podiem trobar la maqueta del grup Jaakko Ja Hänen Mahtava Ukulelensa, que vol dir algu així com Jack i el seu increïble Ukelele, ni més ni menys que el grup d'un italià que viu a Finlandia i canta amb el seu Ukelele en finès i anglès. El món global també té les seves bones coses.

www.indiepages.com