dijous, 24 de novembre del 2011

Verkami, el Crowfundig i Darren Aronofsky: el poder dels amics



Què és el Crowfunding? És la nova revolució per aquells grups de música que, sense diners però amb molts amics, vulguin treure un nou disc? Verkami és la pàgina web que promou aquestes iniciatives. Però com funciona tot això?
El Crowfunding consisteix en trobar "mecenes" que per avançat paguin una quantitat de diners per poder realitzar el disc. Segons aquesta quantitat el grup es compromet a recompensar el mecenes. És a dir, si el mecenes aporta, per exemple, 5 euros, obtindrà, per exemple, el disc en format mp3. Si aporta 10 euros tindrà el disc en format físic, si aporta 20, tindrà el disc físic signat pels membres del grup i a més apareixerà en els agraïments del disc. I així fins a arribar a, per exemple, 300 euros en que el mecenes obté, per exemple, un concert privat a casa. Ara bé tot això té un inconvenient. L'artista proposa una quantitat que necessita i si en 40 dies no s'assoleix aquesta quantitat amb l'aportació de tots els mecenes, totes les donacions queden anul·lades. Si s'assoleix es pot, fins i tot, superar i l'artista obtindrà tots els diners dels seus mecenes i, una vegada gravat i publicat el disc, haurà de fer feina a enviar "discus" a tots els seus mecenes.
M'ho van comentar ja fa molt temps, i vaig veure, com grups com Suîte Momo oDidac Rocher ho aconseguien. Desprès vaig descobrir que Pau Riba, Arthur Caravan o Cesk Freixes ja havia estat pioners en el tema.
Ix! recorria a aquesta opció per treure al mercat el seu tercer disc. Bulma ja ho ha aconseguit i aviat trauran el seu primer. Últimament si han afegit tot tipus de grups: Febrero, Acousters, Madison... Aquesta explosió de músics en busca que Crowfunding m'ha fet recordar la història de Darren Aronofsky.

Fa ja molts anys, quan es va estrenar la pel·lícula "Pi, fe en el Caos", la primera, i molt recomanable, de Darren Aronofsky. El senyor Darren tenia en ment la pel·lícula des de feia molt de temps i se li va acudir fer una mena "d'accions" de 100 dòlars a amics i coneguts. L'aportació d'aquests diners es feia a canvi de que, en cas de que la pel·lícula tingués beneficis, aquests es repartirien entre els "accionistes". Finalment, poc a poc, va aconseguir ajuntar uns dinerets i va poder rodar el film, amb pressupost mínim. La jugada va sortir perfecte, el film va ser un èxit, i encara ho és, els amics més agosarats van guanyar uns "calerons" i el senyor Darren es va fer un nom al món del cinema i continua fent pel·lícules (amb més pressupost però no tan bones, crec...).

Així doncs, el crowfunding potser un bon sistema per treure un disc i que, a partir d'aquí, el grup aconsegueixi una mica més ressó i, gràcies als amics-mecenes, arribi a un públic més ampli.

dimarts, 20 de setembre del 2011

Història de la Ciència I: No tot va ser com sempre ens han dit!


Primer post d'història de la Ciència en aquest bloc per parlar de arxiconegut Narcís Monturiol (1819-1885) i de passada veure com no tot el que ens han dit de petits era totalment cert! Monturiol va ser dirigent polític demòcrata a més d'un dels científics catalans més importants de finals del segle XIX. Conegut sobretot pels Ictineus, un dels primers (un dels primers!) prototips de submarins, Monturiol va ser un inventor sense cap mena d'educació formal que va dur a terme gran nombre d'invents, alguns amb més éxit que els Ictineus. Però, que eren els Ictineus? El projecte del primer ictineu data de 1858 i durant els següents deu anys, Monturiol realitza diversos assaigos al port de Barcelona amb els seus Ictineus. Aquests assajos van tenir una gran acollida als mitjans de comunicació, ara bé, sembla ser que no tot va ser com ho pintaven aquests mitjans. Segons investigadors actuals, els Ictineus no van arribar a ser totalment funcionals, no van arribar a navegar totalment, encara que, sí que sembla que en alguna ocasió s'aguantaven sota l'aigua sense avançar gaire. Actualment es poden veure dues reproduccions dels submarins de monturiol al Museu Maritim de Barcelona i al Maremàgnum. Aquestes reproduccions van ser creades per la pelicula Monturiol, el senyor del mar de 1993. Monturiol i els seus col·laboradors sentien que lluitaven contra la "marginació de Catalunya i d'Espanya en relació a la Ciència". Fins i tot hi ha haver una oferta del mateix Monturiol al exèrcit espanyol per a realitzar un Ictineu que tingués funcions bèliques!

Per a més informació:

diumenge, 19 de setembre del 2010

Els àngels riuen així...

.
.
Finalistes del concurs Sona 9 2009, Estúpida Erikah m'havien semblat una mena de nous Manels, o si més no, un grup que ja feia abans el que Manel el que aquests han portat a tots els públics. Un grup que o bé s'havien adormit o bé no havien tingut el suport mediàtic que van tenir els de Gràcia.

A vegades, la falta de temps, o l'excès de música que sembla que s'hagi d'escoltar, fa que passis per sobre de grups i els etiquetis sense una escolta prou profunda. A vegades, aquestes etiquetes són acertades, però sovint també són errònies i els grups que mereixen la pena tornen en un moment o altre.

La "bon rollista" i viatgera "Els àngels ploren així" ha fet tornar a Estúpida Erikah.

I escoltant-los degudament, malgrat manelegen en alguna cançò, l'etiqueta tonta que els havia posat cau en un moment. Estúpida Erikah són quelcom diferent: més épics, més tracendentals, més "serius", més tristos, menys qüotidians, menys previsibles, menys "enganxifosos"...

Un grup a seguir, de moment podeu veure'ls el 23 d'octubre a Sant Pere de Ribes dins el festival Pipop, juntament amb Pulpopop (un altre grup a seguir cara al Sona 9 2010), Vanova i The New Raemon, entre d'altres.
.

divendres, 30 de juliol del 2010

L'altre dia... (IV)

.
.
L'altre dia vaig descobrir aquesta curiosa (i sexual) cançò dels Led Zeppelin: "D'yer Mak'er"

Per a mi, els Led Zeppelin, han estat sempre una banda de Rock. De Rock amb majúscules. No del Rock and Roll de Chuck Berry o Little Richard sinó del que als 70 van capitanejar The Who, Deep Purple o els mateixos Led Zeppelin, i que va ser una mena d'avantsala al Heavy...

Tinc bons amics (Senyor Calero, per exemple) molt aficionats a aquest corrent. A mi m'agraden molt els Who, però he de confesar que soc molt més fan de la primera época que no pas d'aquesta més rockera (en Calero està a punt de tirar-me una bomba). Led Zeppelin mai m'havien interessat especialment, coneixia, i coneixo, com tothom, les cançons més conegudes, al pis sonava molt aquella de Comunication Breakdown, però no havia anat més enllà.
Recentment, Robert Plant, cantant dels Zeppelin, va treure un bònic disc amb Alison Krauss que va sorprendre a propis i extranys, que es diu, i que gaire bé havia escoltat més que els Led Zeppelin (segona bomba del Calero...).







Aquesta cançò, però, és diferent. La persona que me la va ensenyar ja va dir: Es que a mi m'agraden les cançons rares dels grups, aquelles que no semblen que siguin d'aquell grup.
D'yer Mak'er és un clar exemple d'aquesta categoria. Els Rockers fan un Reagge que a mi em recorda a una barreja d'aquella cançò dels Violent Femmes "Please do not go" i la arxiconeguda "Je t'aime...moi non plus" de Serge Gainsbourg i Jane Birkin.

Tots els grups en tenen una, l'altre dia vaig descobrir, D'yer Mak'er, la de Led Zeppelin.



dilluns, 26 de juliol del 2010

Tracklist dj.Mide Festa Major de Puigmoltó. 24/07/2010



Les que estan entre paréntesis no estic molt segur de si van sonar o no, l'ordre tampoc és del tot igual al real, encara que gairebé... La cosa va de la Rumba als Oldies, l'Indie, el Disco i finalment el Electro-modernillo.

- Gipsy Kings "Volare"

- Manolos "All my loving"

- Dusminguet "Rumbeta Bona"

- Muchachito "Ojala no te hubiera conocido nunca".

- Ojos de brujo "Na en la nevera"

- Los Delinqüentes "A la luz del Lorenzo"

- Gato Pèrez "El Ventilador"

- Amparanoia "Que te den"

- Los Pericos "Flaca"

- The Beatles "Obladi-Oblada"

- The Contours "Do you love me"

- The Isely Brothers "Shout"

- Beach Boys "Barbara Ann"

- The Foundations "Butter cup"

- Marvin Gaye i Diana Ross "Ain no mountain high enough"

- The Ronettes "Be my baby"

- Sex Pistols "God Save the Queen"

- Ramones "Blitzkrieg Bop"

- The Postal Service "Such Great Highs"

- Vampire Weekend "A-Punk"

- Bloc Party "Helicopter"

- The Hives "Two-timing touching and broken bones"

- The Fratelis "Chelsea Dragger"

- Lori Meyers "Mi Realidad"

- Lacrosse "We are Kids"

- Kings of Leon "Sex on Fire"

- The Smiths "Bigmouth Strikes Again"

- The Cure "Friday I'm in love"

- The Caesars "Jerk it out"

- (Mazoni "Euforia")

- (The Fashion "Like Knives")

- The Ting Tings "Great Dj"

- The Bravery " Public Service Announcement"

- The Strokes "Last Nite"

- Mgmt "Time to pretend"

- Franz Ferdinand "Do you want to"

- Noah and the whale "5 years time"

- (Antonia Font "Alegria")

- (Els Amics de les Arts "Jean-Luc")

- Manel "En la que Bernat se't troba"

- Elastic Band "A little bit of lovin'"

- The Cardigans "Lovefool"

- Jackson five "Blame on the boogie"

- The Buggles "Video Kill the Radio Star"

- (Patrick Hernandez "Born to be alive")

- Alaska "Bailando"

- Raffalea Carrá "Explota mi corazon"

- Star Wars Disco.

- ( Village People "YMCA")

- ( Earth, Wind and Fire "September")

- Euritmics "Sweet Dreams"

- Depeche Mode "Just can't get enough"

- (The Clash "Rock the Cashbah")

- De fosa en fosa "I will survive"

- Zebda "Tombe la chemise"

- Cornershop "Brimful of Asha (Fatboy Slim remix)"

- Daft Punk "One more time"

- New Order "Blue Monday (Vandalism remix)"

- (Tok-Tok and Miss kittin "Missy Queen's gonna die")

- The Sounds "Tony the Beat (The Rex the Dog remix)"

- Tiga "You gonna love me"

- Justice "Phamtom pt.II (Boize Noize Remix)"

- Mylo and Miami Sound Machine "Drop the pressure and Doctor Beat (cover Gloria Estefan)"

- Antonia Font "Wa Yeah!"

- Hot Chip "Over and Over"

- Bulma "El llençol"

- Els Amics de les Arts "L'Home que treballa fent de gos"



Per cert, si no teniu res a fer, voteu per Bulma aquí:

http://sona9.cat/page/votacio-popular-2010-1

dimarts, 13 d’abril del 2010

dimarts, 2 de febrer del 2010

En Calvin parla de Ciència



Porto un semestre de poca activitat bloguera, estic immers en la ciència.
Molta història de la ciència, molta filosofia de la ciència.
Què és la ciència?
La ciència troba la veritat, si es que hi és, o fa "només" fa models i representacions?
Així estem. Fins que arriba el senyor Calvin, bé el senyor Bill Watterson creador de la tira Calvin i Hobbes, i en quatre vinyetes ens ho explica tot. Simplement genial. Procuraré escriure més sovint.
Si no veieu bé els lletres podeu pitjar sobre la imatge i ho veureu bé.