Mazoni "Euforia 5 - Esperança 0"

El Bisbalenc Mazoni ens porta amb l'any el seu nou àlbum (aquest cop editat en CD i Vinil), "Eufòria 5- Esperança 0". Desprès del gran disc que era "Si els dits fossin xilofons", Mazoni ens torna a sorprendre amb unes cançons encara més elaborades, fins i tot psicodèliques. Gran lletres, molt critiques i punyents que es diria, destaquen "Eufòria", "Apocalipsi Now" o "3 moments". Bones melodies, "Cercles" m'encanta. Cançons que surten de dins com "Mala llet". Feu-vos amb una copia aviat. Mazoni segueix demostrant que es poden fer grans cançons des de la senzillesa i l'humiltat.

A més estan els directes. Els nous concerts de Mazoni, l'altre dia a Vic al menys, són una descarrega de potencia, dos bateries, una de les quals electrònica, donen al directe una enorme energia des de el darrera. El mateix Jaume Pla a la guitarra, acompanyat per una altre guitarra, un Jordi Rudé que es tot un xou, i el baix, agafen aquesta energia del darrera i la multipliquen cara a un públic que rep "ballant com rates" (frase d'en Jaume), cançons noves com "Ei que surt el sol!" o "Eufòria" i "Apocalipsi Now", a més dels seus ja clàssics, "No tinc temps" o "La Granja de la Paula". Segur que aquesta primavera-estiu tindrà l'agenda plena i el podreu veure a algun lloc o altre. Disfruteu-ne.


Un bon disc, i en venen més, aviat Love of Lesbian traurà el seu nou treball, visiteu el seu myspace que ja es pot escoltar un avanç. Com a sorpresa us proposo el primer disc del El Petit de Cal Eril, que es presenta en un parell de setmanes al Apolo 2 . Fins ara.


www.mazoni.net

www.myspace.com/loveoflesbian

www.myspace.com/elpetitdecaleril

L'altre dia... (II)

L'altre dia vaig escoltar "Give up" de The Postal Service. Publicat al 2003, l'únic de la banda, aquest disc es per a mi un dels millors de la dècada (que aviat s'acaba i tothom es posarà a buscar quins són els millors...).
The Postal Service va ser el projecte, sembla que per ara acabat, de Ben Gibbard (cantant dels també recomanables Death Cab For Cutie) i Jimmy Tomborello (responsable de Dntel o Figurine). Amb tot, i passant del que hagin fet o estiguin fent els Postals, aquest és un àlbum genial.
Les suaus i "buenrollistes" bases electròniques de Tomborello, amb la màgica veu de Gibbard ens transporten a un lloc on la vida és millor, on tots expressem els nostres sentiments i ens apropem més els uns als altres (que hippi...). A més, no perd vigència, en aquesta darrera escolta, ha estat tan genial com el primer dia. Això es bona música. "Such Great Highs" va ser el gran hit, però escolteu amb atenció "Sleeping In", "Nothing Better" o " We will become Silhouettes", són grans cançons. Com sempre, molt recomanable.

www.postalservicemusic.net/

www.myspace.com/thepostalservice

Evolució.

La música en català esta canviant. I es que ja era hora de poder enterrar els dinosaures (Sopa de Cabra, Sau, Els Pets, Lax´n´Busto...) No per dolents, no. Els dinosaures eren animals magnífics, ens van deixar grans cançons i grans moments. Però s'ha de evolucionar.

Aquests últims anys han deixat al descobert, al menys als meus ulls, una generació de grups que crec que poden representar aquesta evolució: Mishima, Ix!, Manel, Mazoni, Plouen Catximbes, Sanjosex, La Brigada, Estanislau Verdet, els Gruixuts, Anímic, L'Ana és un Koala, Raydibaum... La llista pot ser molt llarga. Antònia Font o Roger Mas podrien representar punts entremig o directament galàxies a part dins de tot aquest esquema... Fins i tot en òrbites molt diferents Els Pirats Sound Sistema o El Nota també entren dins de aquesta evolució. I es que dels dinosaures en van sortir les aus, i aus són tan un pardal com un pingüí, un emú, un pelicà o el trencalòs. La varietat és molt gran, i la música en català també ha evolucionat cap aquesta varietat.

En venen més, El Petit de Cal Eril, El Pèsol Feréstec, U_Ma, Projecte Bu, Dêlen...

En definitiva, res és tan senzill i hi ha multitud de matisos, segur que em deixo moltes coses, i no tot es pot resumir, però la música catalana esta madurant, esta evolucionant cap aquesta diversitat, i és una evolució plena de grates sorpreses. Gaudiu-les.