From Hell

Fa cosa d'uns 5 o 6 anys un bon amic em va deixar "From Hell" d'Alan Moore. Coneixia l'autor, l'excèntric Alan Moore (V de Vendetta, La Cosa del Pantano, Watchmen...), busquem per Internet ja veureu quina pinta que fa. No coneixia absolutament res del dibuixant, Eddie Campbell, i segueixo sense conèixer res més que " From Hell".
Aquest magnific còmic ens narra la història de Jack l'Esbudellador (el català correcte, passa'l...mira que el blog deu estar ple de faltes...), bé una versió dels fets, ja que mai es va arribar a resoldre el cas de Jack l'Esbudellador i fins l'actualitat han arribat multitud de hipòtesis de les més creïbles a les més inversemblants. Alan Moore agafa, amb molta documentació i molt de "curru" al darrere, una d'aquestes hipòtesis, potser la més polèmica, ja que hi barreja la casa reial anglesa.
Malgrat tot, la història no és el més important a "From Hell", és només una excusa per fer una critica ferotge a la Gran Bretanya Victoriana, quan es gastaven les arques del estat al Imperi, mentre la gent moria de gana a Londres.
Però història apart, "From Hell" és un còmic increïble, tan el guió de Moore com els dibuixos de Campbell en tenen la culpa, t'atrapa des de el primer moment, t'absorbeix dins el seu món, l'infern, un món fosc, de la boira de Londres, de la brutícia de la gran ciutat, de la pobresa de la època, un món de sang, un món on no ens agradaria ser-hi però que hi entrem fascinats perquè sabem que quan tanquem el còmic ja no hi serem. En definitiva, una lectura molt recomanable, per a mi un dels millors, sinó el millor còmic que he llegit mai, i creieu-me, n'he llegit molts. Fins aviat.

" Aquella merda de vaca es mou? " Le Ragodin!!

29 de Desembre del 2008, La Camarga francesa, així vem acabar l’any...

" Aquella merda de vaca es mou? " vaig preguntar-me, tenia el cap ennuvolat, com el dia, de fet portàvem uns dies de núvols i pluja que segurament m’havien afectat i encara estava ben adormit. " Hòstia! Mira!" va dir l'Anna, "Ràpid, vine!". Això ja em va despertar una mica, i si, aquella merda es movia, i va resultar ser un Coipú ( Myocastor coypus ). Aquí ja estava totalment despert. El vem estar observant durant una bona estona, sense espantar-lo, va estar intentant menjar-se alguna cosa que no veiem. Fins que en va estar fart i va decidir posar-se a l’aigua, una espècie de canal que anava al costat del camí per on anàvem nosaltres. Desprès va tornar a pujar a un amagatall on esta tirada aquesta foto.

El Coipú és una espècie introduïda a Europa procedent de Sudamèrica. Igual que va passar amb el Visó Americà ( Mustela vison), el Coipú va ser portat a Europa per a les granges pelleteres, per poder vendre la seva pell. Per suposat es va escapar de les granges i s’ha estès per tota Europa. Ara esta arribant a la Península procedent de França pel Bidasoa a Navarra i el País Basc. A la Camarga és gairebé una plaga i arrasa amb les vores de rius i rierols i afecta a la nidificació dels ocells.

Els francesos en diuen Le Ragodin, un curiós nom que em va recordar aquells dibuixos de " La Vuelta al Mundo en 80 dias" on en Willy Fog era un lleó, crec, i el seu company era un rosegador gran, com un ratolí i es deia algú així com Ragodin... Rigodon?

Música Global Independent.

Un gran descobriment. Aquesta és, per a mi, la definició de indiepages, una web que vaig descobrir recentment ja no m'hen recordo molt bé com. Quan obres la pàgina, el disseny no crida especialment l'atenció, al contrari, quan la veus, penses, tenca això, que no és res. Però si evites aquest pensament i et mires bé la pàgina resulta ser una gran pàgina sobre música feta al marge de les grans distribuidores i companyies musicals. L'indie d'aquesta pàgina no és l'estil musical, sino simplement això, segells i discogràfiques que fora dels grans circuits intenten fer arribar a la gent música de qualitat. Així dons, és una gran base de dades de aquestes discogràfiques, i com a conseqüencia de grups, de tot el món. A més, indiepages potser una gran font de descobriment de grups ja que en les seves seccions en proporciona cançons que ens podem baixar al nostre ordinador i escoltar-les tranquilament a casa. Tot i això, la secció que més m'agrada s'anomena Demo of the week. En aquesta secció podem trobar, i baixar-les al nostre ordinador, 3 o 4 cançons de el grup que ells considreren que ha presentat la maqueta de la setmana. Per que us feu una idea, la úlitima setmana podiem escoltar la Demo de Bruno un grup francès que fa pop cantat en anglès, i encara més la setmana anterior podiem trobar la maqueta del grup Jaakko Ja Hänen Mahtava Ukulelensa, que vol dir algu així com Jack i el seu increïble Ukelele, ni més ni menys que el grup d'un italià que viu a Finlandia i canta amb el seu Ukelele en finès i anglès. El món global també té les seves bones coses.

www.indiepages.com