La meva finestra, petita i rodona, m’ensenya un cel blau esquitxat amb núvols blancs, molt blancs que s’entrellacen amb el cel. Veig també el mar, amb un blau, més fosc i en moviment, igualment ple de esquitxos blancs de les onades en picar entre elles.
Fent de frontera entre blaus i blancs, penya-segats grocs i grisos amb sostres verds. Arbres llunyans uniformes, formant una pradera. Entre els penya-segats de tant en tant es deixa veure alguna cova negre que dona misteri al paisatge. De sobte, dues ombres salten juntes per tornar a desaparèixer dins el gran blau fosc.
Més tard, una gran torre a ratlles que mostra el camí a les nits, ens indica presència humana a l’illa. Desprès d’això, el verd, poc a poc, també es va esquitxant de blanc, cada cop més blanc. El blanc dels homes sobre la natura. Ja hem arribat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada