dijous, 24 de novembre del 2011

Verkami, el Crowfundig i Darren Aronofsky: el poder dels amics



Què és el Crowfunding? És la nova revolució per aquells grups de música que, sense diners però amb molts amics, vulguin treure un nou disc? Verkami és la pàgina web que promou aquestes iniciatives. Però com funciona tot això?
El Crowfunding consisteix en trobar "mecenes" que per avançat paguin una quantitat de diners per poder realitzar el disc. Segons aquesta quantitat el grup es compromet a recompensar el mecenes. És a dir, si el mecenes aporta, per exemple, 5 euros, obtindrà, per exemple, el disc en format mp3. Si aporta 10 euros tindrà el disc en format físic, si aporta 20, tindrà el disc físic signat pels membres del grup i a més apareixerà en els agraïments del disc. I així fins a arribar a, per exemple, 300 euros en que el mecenes obté, per exemple, un concert privat a casa. Ara bé tot això té un inconvenient. L'artista proposa una quantitat que necessita i si en 40 dies no s'assoleix aquesta quantitat amb l'aportació de tots els mecenes, totes les donacions queden anul·lades. Si s'assoleix es pot, fins i tot, superar i l'artista obtindrà tots els diners dels seus mecenes i, una vegada gravat i publicat el disc, haurà de fer feina a enviar "discus" a tots els seus mecenes.
M'ho van comentar ja fa molt temps, i vaig veure, com grups com Suîte Momo oDidac Rocher ho aconseguien. Desprès vaig descobrir que Pau Riba, Arthur Caravan o Cesk Freixes ja havia estat pioners en el tema.
Ix! recorria a aquesta opció per treure al mercat el seu tercer disc. Bulma ja ho ha aconseguit i aviat trauran el seu primer. Últimament si han afegit tot tipus de grups: Febrero, Acousters, Madison... Aquesta explosió de músics en busca que Crowfunding m'ha fet recordar la història de Darren Aronofsky.

Fa ja molts anys, quan es va estrenar la pel·lícula "Pi, fe en el Caos", la primera, i molt recomanable, de Darren Aronofsky. El senyor Darren tenia en ment la pel·lícula des de feia molt de temps i se li va acudir fer una mena "d'accions" de 100 dòlars a amics i coneguts. L'aportació d'aquests diners es feia a canvi de que, en cas de que la pel·lícula tingués beneficis, aquests es repartirien entre els "accionistes". Finalment, poc a poc, va aconseguir ajuntar uns dinerets i va poder rodar el film, amb pressupost mínim. La jugada va sortir perfecte, el film va ser un èxit, i encara ho és, els amics més agosarats van guanyar uns "calerons" i el senyor Darren es va fer un nom al món del cinema i continua fent pel·lícules (amb més pressupost però no tan bones, crec...).

Així doncs, el crowfunding potser un bon sistema per treure un disc i que, a partir d'aquí, el grup aconsegueixi una mica més ressó i, gràcies als amics-mecenes, arribi a un públic més ampli.

dimarts, 20 de setembre del 2011

Història de la Ciència I: No tot va ser com sempre ens han dit!


Primer post d'història de la Ciència en aquest bloc per parlar de arxiconegut Narcís Monturiol (1819-1885) i de passada veure com no tot el que ens han dit de petits era totalment cert! Monturiol va ser dirigent polític demòcrata a més d'un dels científics catalans més importants de finals del segle XIX. Conegut sobretot pels Ictineus, un dels primers (un dels primers!) prototips de submarins, Monturiol va ser un inventor sense cap mena d'educació formal que va dur a terme gran nombre d'invents, alguns amb més éxit que els Ictineus. Però, que eren els Ictineus? El projecte del primer ictineu data de 1858 i durant els següents deu anys, Monturiol realitza diversos assaigos al port de Barcelona amb els seus Ictineus. Aquests assajos van tenir una gran acollida als mitjans de comunicació, ara bé, sembla ser que no tot va ser com ho pintaven aquests mitjans. Segons investigadors actuals, els Ictineus no van arribar a ser totalment funcionals, no van arribar a navegar totalment, encara que, sí que sembla que en alguna ocasió s'aguantaven sota l'aigua sense avançar gaire. Actualment es poden veure dues reproduccions dels submarins de monturiol al Museu Maritim de Barcelona i al Maremàgnum. Aquestes reproduccions van ser creades per la pelicula Monturiol, el senyor del mar de 1993. Monturiol i els seus col·laboradors sentien que lluitaven contra la "marginació de Catalunya i d'Espanya en relació a la Ciència". Fins i tot hi ha haver una oferta del mateix Monturiol al exèrcit espanyol per a realitzar un Ictineu que tingués funcions bèliques!

Per a més informació: