Evolució.

La música en català esta canviant. I es que ja era hora de poder enterrar els dinosaures (Sopa de Cabra, Sau, Els Pets, Lax´n´Busto...) No per dolents, no. Els dinosaures eren animals magnífics, ens van deixar grans cançons i grans moments. Però s'ha de evolucionar.

Aquests últims anys han deixat al descobert, al menys als meus ulls, una generació de grups que crec que poden representar aquesta evolució: Mishima, Ix!, Manel, Mazoni, Plouen Catximbes, Sanjosex, La Brigada, Estanislau Verdet, els Gruixuts, Anímic, L'Ana és un Koala, Raydibaum... La llista pot ser molt llarga. Antònia Font o Roger Mas podrien representar punts entremig o directament galàxies a part dins de tot aquest esquema... Fins i tot en òrbites molt diferents Els Pirats Sound Sistema o El Nota també entren dins de aquesta evolució. I es que dels dinosaures en van sortir les aus, i aus són tan un pardal com un pingüí, un emú, un pelicà o el trencalòs. La varietat és molt gran, i la música en català també ha evolucionat cap aquesta varietat.

En venen més, El Petit de Cal Eril, El Pèsol Feréstec, U_Ma, Projecte Bu, Dêlen...

En definitiva, res és tan senzill i hi ha multitud de matisos, segur que em deixo moltes coses, i no tot es pot resumir, però la música catalana esta madurant, esta evolucionant cap aquesta diversitat, i és una evolució plena de grates sorpreses. Gaudiu-les.