dilluns, 23 de març del 2009

"Arrugas" Paco Roca



Una avia que recull tot tipus de objectes per els seus néts, un tal Pellicer que ens explica, una i altre vegada, la història d'aquella medalla, la senyora en busca constant de un telefon per parlar amb la seva família o fins i tot, la senyora Carmencita que mai va sola perquè tem que se l'emportin els extraterrestres.
Aquests són alguns dels personatges de la residencia on va a parar l'Emilio el protagonista de "Arrugas"(Rides).
Aquest personatge i el seu Alzheimer cada vegada més manifest són la via que fa servir el brillant il·lustrador Paco Roca per narrar-nos una part de l'actual vida humana que poca gent s'atreveix a parlar-ne. Com afrontem la vellesa i totes les seves conseqüències, la residencia, les malalties, les pastilles, el aburriment, la solitud... Aquest agre passeig per la tercera edat ens entristeix, a vegades ens diverteix, però sobretot ens fa reflexionar sobre com seran, o han estat, els finals dels nostres avis, els nostres pares o de nosaltres mateixos.

"Dicen que cuando te miras en el espejo y empiezas a parecerte a tu padre es que ya te estás haciendo mayor. Mi reflejo empieza a parecerse a mi padre y mi padre se parece ya a la imagen que recuerdo de mi abuelo."
Paco Roca

Còmic molt recomanable per a tots.

dilluns, 16 de març del 2009

Colors.


La meva finestra, petita i rodona, m’ensenya un cel blau esquitxat amb núvols blancs, molt blancs que s’entrellacen amb el cel. Veig també el mar, amb un blau, més fosc i en moviment, igualment ple de esquitxos blancs de les onades en picar entre elles.

Fent de frontera entre blaus i blancs, penya-segats grocs i grisos amb sostres verds. Arbres llunyans uniformes, formant una pradera. Entre els penya-segats de tant en tant es deixa veure alguna cova negre que dona misteri al paisatge. De sobte, dues ombres salten juntes per tornar a desaparèixer dins el gran blau fosc.

Més tard, una gran torre a ratlles que mostra el camí a les nits, ens indica presència humana a l’illa. Desprès d’això, el verd, poc a poc, també es va esquitxant de blanc, cada cop més blanc. El blanc dels homes sobre la natura. Ja hem arribat.