Cal Tet

Fa poc vem fer una petita investigació per les noves parts dels Espais Naturals del Delta del Llobregat, el que anomenen Cal Tet. Realment és un lloc que val la pena visitar. Val a dir que no és un lloc natural, sino naturalitzat, de nova creació podirem dir, tot i això, als ocells els hi falta tan de lloc que rapidament s'hi han adaptat i s'en podem veure a grapats. Jo sense ser un gran expert, ni molt menys, em va impresionar la cantitat de ocells i de diferents espècies que hi havia.
Per exemple, vem fer aquest foto, així a voleiu, al bulto, i desprès miran com qui no vol la cosa, em surten al menys 5 espècies diferents i cap d'elles és el coll verd ni cap ànec. Els omnipresents corbmarins, les fredelugues, el bernat, el martinet i una fotja... A més a la illeta de la dreta hi veig un parell de ocells que no sé molt bé si són també corbmarins o alguna altre cosa i al fons, ja amb zoom, es veuen un parell d'ànecs. Als "pajarerus" els semblara normal però a mi em sembla fascinant més a un lloc com el Delta del Llobregat. Aquell mateix dia i allà vem veure els cabussets, el cabussó emplomallat, la polla d'aigua, l'arpella, l'oca vulgar, a més de diversos ànecs i passeriformes... D'altra banda, i a diferencia del Remolar-Filipines, a Cal Tet tenim molt més espai per passejar i fer itineraris més llargs, fet que s'agraeix a un lloc com el Delta del Llobregat, mancat de grans espais, tampoc es que aquest ho sigui gaire de gran, per on disfrutar de la natura. Fins la pròxima.

Le Clandestin

Si tot va bé aquest hivern faré una visiteta al pais veí de França, concretament al sud, a la zona de Montpellier, Nimes i la Camarga. I ja en tinc ganes. Ultimament tot em remet a França, l'altre dia vaig veure Amelie, fa temps que vull llegir Jean-Paul Sartre i sembla que per fi m'animo, i fins i tot l'Henry ara marca gols. I per últim la música. Primer van ser Els amics de les arts amb el seu "Dejavú" que ens mostra la de coses que han fet els cabrons, carinyosament, dels francesos! I ahir no se molt bé com, segurament de manera clandestina, com el seu nom indica, amb algun altre album, em va apareixer misteriosament una carpeta a la meva música on hi deia Le Clandestin. Vaig obrir encuriosit aquella carpeta i em van apareixer dues cançons d'un grup que efectivament es deien Le Clandestin. I van resultar ser dues boniques cançons, chanson moderna. Buscant per internet, Le Clandestin ha resultat ser un grup de un sol disc i autoproduit... increible això de internet, jo aqui a casa meva, estic escoltant un disc de uns tios que han gravat quatre cançons al nord de França prop de Strasbourg.
Sempre m'ha agradat la música en frances. Suposo que ja desde petit tenia al cap els Brassens o Brels que escoltaven muns pares, però per a mi Zebda i el seu "Tombe la Chemise" va ser el gran descobriment. Desprès va venir el gran estiu al sud de França a Sant Andre de Valbonge(o algo així...) amb l'aparició al meu imaginari musical dels grans Louise Attaque, uns grans a França que cal que descobriu els que no els coneixeu encara. De l'altre banda del món, però en el mateix idioma, similar estil, però més polítics, Les Cowboys Fringants també em fan ballar, desprès el redescobriment dels abans mencionats cantautors, altres grups que em deixo segur... Em despedeixo... Allez les Bleus!!

L'altre dia... (I)

L'altre dia... vaig veure, vaig escoltar, vaig llegir, vaig... L'altre dia... és una nova secció dins d'aquest bloc que preten anar recuperant cançons, videos, llibres, pelicules, o qualsevol cosa que sigui possible comunicar per una pàgina web com aquest. Recuperar-la ja sigui per la gent que ja ho coneix i ho torni a disfrutar com per la gent que no ho coneix que ho disfruti per primera vegada. Potser que siguin coses molt escoltades o molt llegides o molt vistes probablement, però tot i això, coses que val la pena tornar a veure, llegir o escoltar una vegada més. Us deixo amb el primer L'altre dia...

L'altre dia vaig veure per pura casualitat el videoclip dels The White Stripes, de la cançó "Fell in love with a girl". És un video genial, del director frances Michel Gondry, molt recomenables per cert les seves pelis i altres videos. Imaginació a tope i també molt de curru, si busqueu per el you tube hi ha tambe el making of, la cançó dels Stripes a més és molt bona, per mi bastant millor que moltes altres que han fet, i poc més, a gaudir-ne!!!

http://es.youtube.com/watch?v=q27BfBkRHbs

Talaiots.

Hola, primer de tot deixar clar que de història no en se gaire massa. De totes formes la meva idea al fer aquest post sobre la cultura Talaiòtica era explicar una mica que no s'en sap gaire res segur sobre el seu origen ni de com vivien, que el poc que se sap es que eren una cultura de l'Edat del Bronze i del Ferro que es va desenvolupar a Menorca i Mallorca però mai a les Pitiüses. I que a Menorca i Mallorca s'hi van estar fins a la ocupació romana.
Enlloc de fer això, simplement us ensenyare 4 fotos, bueno 3 concretament, que vaig fer aquest setembre a Menorca.
La veritat és que són construccions espectaculars, especialment les Taules, la foto gran de la dreta, que sembla ser que eren on feien els ritus religiosos, les seves esglesies, impresionen i realment semblen construccions impossibles de realitzar.
La Naveta, abaix a la dreta la Naveta des Tudons, és un altre tipus de construcció que sembla ser que era per enterrar els morts, una cambra funeraria i sembla que seria més antic fins i tot que els talaiots.
I la darrera foto del que propiament eren, vaja, són els Talaiots, unes construccions enormes de pedres amuntegades que sembla ser que tenien diverses funcions, entre elles la vigilancia de l'illa ja que al menys a Menorca quan ets sobre un d'aquest Talaiots pots veure´n un altre. D'aquesta manera es podien comunicar entre poblats i avisar-se en cas de perill.
Una visita molt recomanable, de fet tota la illa és un lloc realment increïble, que algun altre dia explicare més a fons, que val la pena visitar més de una vegada.

Merla d'aigua a Caín

Bueno, aqui ve el tercer post, aquest vegada i per primera vegada, però no última, un post de natura. La veritat es que aquest no preten ser un blog de natura, que n'hi ha molts i de bons, tot i això, com bé diu el nom del blog, una mica de tot, així que de tant en tant també caurà algun comentari de natura. En aquest cas un video que vaig fer aquest estiu desprès de fer la primera part de la ruta del Cares que segueix aquest riu entre parets espectaculars fins al poble de Caín a la frontera entre Asturies i Castella-Lleó. És un curtet video on podem veure una Merla d'Aigua (Cinclus cinclus). La vem estar seguint una bona estona mentre es movia pel riu Cares, fins que vaig gravar aquest video amb cagarada inclosa. Un animal curiòs la Merla d'Aigua, m'encanten les seves "zampullides"!!! Fins a la pròxima.

Ix! "Automat infinit"

Més música, desprès del primer post de Manel, ara arriben uns altres participants del Sona 9 de l'any passat, una bona cantera de grups aquest certamen. Els empordanesos Ix!. "Automat infinit" és el seu primer disc, el passat dilluns 24 de novembre van omplir el Bikini en la seva presentació. Va ser un concert rodó: ells no esperaven tanta gent, i la gent no esperava un grup de aquesta magnitud, i així tots, tan grup com públic, vem quedar contentísims, o al menys aquest va ser la sensació amb que vaig tenir sortint de Bikini. Ix! a més de haver parit un gran disc, que poc a poc estic encara descobrint, tenen un gran directe, un dels millors directes de la musica catalana que jo recordi, clar que reconec que hi ha diversos grups que no he vist. Són un grup molt compacte, musics molt bons que a més a una sala com bikini on el só es exelent, multipliquen les seves amptituds. Amb tot això, el que els acabar de donar un gran directe és la presència de David Mullor, el cantant, que és un frontman amb totes les de la llei, que recorda fins i tot, a la seva manera, a Paul Smith el líder del grup britanic Maximo Park.
En resum, un altre grup a seguir i veure en concert, i en tindreu oportunitat perque Ix! ja te l'agenda del 2009 plena de concerts.
http://www.myspace.com/ixcadaques

Manel "Els Millors Professors Europeus"

Feia temps que volia fer un blog per anar comentant i donant a conèixer el que m'agrada i em deixa d'agradar segons el moment del dia, el dia de la setmana, la setmana del mes o el mes del any.
Per el primer post us fare arribar el grup que m'ha acabat de donar la empenta per realitzar aquest blog. Manel, que no és un cantant, sino un grup que despres de la seva participació l'any passat en el Sona 9, aquest any han tret el seu primer disc "Els Millors Professors Europeus". La de Manel es una música que, lluny de importar si es folk, pop o folk-pop, transmet bones sensacions i amb unes lletres molt bones i una gran instrumentació et deixa en un estat de bon rollo general ballant solet per casa... A mi m'encanta, seguiu-los perque en sentirem a parlar. De moment podeu escoltar alguna de les seves cançons al seu myspace.
http://www.myspace.com/gatmanel