Si tot va bé aquest hivern faré una visiteta al pais veí de França, concretament al sud, a la zona de Montpellier, Nimes i la Camarga. I ja en tinc ganes. Ultimament tot em remet a França, l'altre dia vaig veure Amelie, fa temps que vull llegir Jean-Paul Sartre i sembla que per fi m'animo, i fins i tot l'Henry ara marca gols. I per últim la música. Primer van ser Els amics de les arts amb el seu "Dejavú" que ens mostra la de coses que han fet els cabrons, carinyosament, dels francesos! I ahir no se molt bé com, segurament de manera clandestina, com el seu nom indica, amb algun altre album, em va apareixer misteriosament una carpeta a la meva música on hi deia Le Clandestin. Vaig obrir encuriosit aquella carpeta i em van apareixer dues cançons d'un grup que efectivament es deien Le Clandestin. I van resultar ser dues boniques cançons, chanson moderna. Buscant per internet, Le Clandestin ha resultat ser un grup de un sol disc i autoproduit... increible això de internet, jo aqui a casa meva, estic escoltant un disc de uns tios que han gravat quatre cançons al nord de França prop de Strasbourg.
Sempre m'ha agradat la música en frances. Suposo que ja desde petit tenia al cap els Brassens o Brels que escoltaven muns pares, però per a mi Zebda i el seu "Tombe la Chemise" va ser el gran descobriment. Desprès va venir el gran estiu al sud de França a Sant Andre de Valbonge(o algo així...) amb l'aparició al meu imaginari musical dels grans Louise Attaque, uns grans a França que cal que descobriu els que no els coneixeu encara. De l'altre banda del món, però en el mateix idioma, similar estil, però més polítics, Les Cowboys Fringants també em fan ballar, desprès el redescobriment dels abans mencionats cantautors, altres grups que em deixo segur... Em despedeixo... Allez les Bleus!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada