.
L'altre dia vaig descobrir aquesta curiosa (i sexual) cançò dels Led Zeppelin: "D'yer Mak'er"
Per a mi, els Led Zeppelin, han estat sempre una banda de Rock. De Rock amb majúscules. No del Rock and Roll de Chuck Berry o Little Richard sinó del que als 70 van capitanejar The Who, Deep Purple o els mateixos Led Zeppelin, i que va ser una mena d'avantsala al Heavy...
Tinc bons amics (Senyor Calero, per exemple) molt aficionats a aquest corrent. A mi m'agraden molt els Who, però he de confesar que soc molt més fan de la primera época que no pas d'aquesta més rockera (en Calero està a punt de tirar-me una bomba). Led Zeppelin mai m'havien interessat especialment, coneixia, i coneixo, com tothom, les cançons més conegudes, al pis sonava molt aquella de Comunication Breakdown, però no havia anat més enllà.
Recentment, Robert Plant, cantant dels Zeppelin, va treure un bònic disc amb Alison Krauss que va sorprendre a propis i extranys, que es diu, i que gaire bé havia escoltat més que els Led Zeppelin (segona bomba del Calero...).
Aquesta cançò, però, és diferent. La persona que me la va ensenyar ja va dir: Es que a mi m'agraden les cançons rares dels grups, aquelles que no semblen que siguin d'aquell grup.
D'yer Mak'er és un clar exemple d'aquesta categoria. Els Rockers fan un Reagge que a mi em recorda a una barreja d'aquella cançò dels Violent Femmes "Please do not go" i la arxiconeguda "Je t'aime...moi non plus" de Serge Gainsbourg i Jane Birkin.
Tots els grups en tenen una, l'altre dia vaig descobrir, D'yer Mak'er, la de Led Zeppelin.
