ResdeResTotdeTot

Verkami, el Crowfundig i Darren Aronofsky: el poder dels amics

2011-11-24T10:48:00.000-08:00

Què és el Crowfunding? És la nova revolució per aquells grups de música que, sense diners però amb molts amics, vulguin treure un nou disc? Verkami és la pàgina web que promou aquestes iniciatives. Però com funciona tot això?

El Crowfunding consisteix en trobar "mecenes" que per avançat paguin una quantitat de diners per poder realitzar el disc. Segons aquesta quantitat el grup es compromet a recompensar el mecenes. És a dir, si el mecenes aporta, per exemple, 5 euros, obtindrà, per exemple, el disc en format mp3. Si aporta 10 euros tindrà el disc en format físic, si aporta 20, tindrà el disc físic signat pels membres del grup i a més apareixerà en els agraïments del disc. I així fins a arribar a, per exemple, 300 euros en que el mecenes obté, per exemple, un concert privat a casa. Ara bé tot això té un inconvenient. L'artista proposa una quantitat que necessita i si en 40 dies no s'assoleix aquesta quantitat amb l'aportació de tots els mecenes, totes les donacions queden anul·lades. Si s'assoleix es pot, fins i tot, superar i l'artista obtindrà tots els diners dels seus mecenes i, una vegada gravat i publicat el disc, haurà de fer feina a enviar "discus" a tots els seus mecenes.

M'ho van comentar ja fa molt temps, i vaig veure, com grups com Suîte Momo oDidac Rocher ho aconseguien. Desprès vaig descobrir que Pau Riba, Arthur Caravan o Cesk Freixes ja havia estat pioners en el tema.
Ix! recorria a aquesta opció per treure al mercat el seu tercer disc. Bulma ja ho ha aconseguit i aviat trauran el seu primer. Últimament si han afegit tot tipus de grups: Febrero, Acousters, Madison... Aquesta explosió de músics en busca que Crowfunding m'ha fet recordar la història de Darren Aronofsky.

Fa ja molts anys, quan es va estrenar la pel·lícula "Pi, fe en el Caos", la primera, i molt recomanable, de Darren Aronofsky. El senyor Darren tenia en ment la pel·lícula des de feia molt de temps i se li va acudir fer una mena "d'accions" de 100 dòlars a amics i coneguts. L'aportació d'aquests diners es feia a canvi de que, en cas de que la pel·lícula tingués beneficis, aquests es repartirien entre els "accionistes". Finalment, poc a poc, va aconseguir ajuntar uns dinerets i va poder rodar el film, amb pressupost mínim. La jugada va sortir perfecte, el film va ser un èxit, i encara ho és, els amics més agosarats van guanyar uns "calerons" i el senyor Darren es va fer un nom al món del cinema i continua fent pel·lícules (amb més pressupost però no tan bones, crec...).

Així doncs, el crowfunding potser un bon sistema per treure un disc i que, a partir d'aquí, el grup aconsegueixi una mica més ressó i, gràcies als amics-mecenes, arribi a un públic més ampli.

Història de la Ciència I: No tot va ser com sempre ens han dit!

2011-09-20T08:22:00.000-07:00

Primer post d'història de la Ciència en aquest bloc per parlar de arxiconegut Narcís Monturiol (1819-1885) i de passada veure com no tot el que ens han dit de petits era totalment cert! Monturiol va ser dirigent polític demòcrata a més d'un dels científics catalans més importants de finals del segle XIX. Conegut sobretot pels Ictineus, un dels primers (un dels primers!) prototips de submarins, Monturiol va ser un inventor sense cap mena d'educació formal que va dur a terme gran nombre d'invents, alguns amb més éxit que els Ictineus. Però, que eren els Ictineus? El projecte del primer ictineu data de 1858 i durant els següents deu anys, Monturiol realitza diversos assaigos al port de Barcelona amb els seus Ictineus. Aquests assajos van tenir una gran acollida als mitjans de comunicació, ara bé, sembla ser que no tot va ser com ho pintaven aquests mitjans. Segons investigadors actuals, els Ictineus no van arribar a ser totalment funcionals, no van arribar a navegar totalment, encara que, sí que sembla que en alguna ocasió s'aguantaven sota l'aigua sense avançar gaire. Actualment es poden veure dues reproduccions dels submarins de monturiol al Museu Maritim de Barcelona i al Maremàgnum. Aquestes reproduccions van ser creades per la pelicula Monturiol, el senyor del mar de 1993. Monturiol i els seus col·laboradors sentien que lluitaven contra la "marginació de Catalunya i d'Espanya en relació a la Ciència". Fins i tot hi ha haver una oferta del mateix Monturiol al exèrcit espanyol per a realitzar un Ictineu que tingués funcions bèliques!

Per a més informació:

Carles Puig Pla i Antoni Roca Rosell, "Una revisió historiogràfica de Narcís Monturiol", dins Actes de la VII Trobada d'Història de la Ciència i de la Tècnica, Barcelona, Societat Catalana d'Història de la Ciència i de la Tècnica, 2003, pp. 297-304; també a I Congrés d'Història Marítima, Barcelona, Museum Marítim de Barcelona, 2004, pp. 1-9

Nieto-Galán, Agustí (2001) La Seducción de la máquina: Santponç, Monturiol, Isaac Peral

Els àngels riuen així...

2010-09-19T04:22:00.000-07:00

.
.
Finalistes del concurs Sona 9 2009, Estúpida Erikah m'havien semblat una mena de nous Manels, o si més no, un grup que ja feia abans el que Manel el que aquests han portat a tots els públics. Un grup que o bé s'havien adormit o bé no havien tingut el suport mediàtic que van tenir els de Gràcia.

A vegades, la falta de temps, o l'excès de música que sembla que s'hagi d'escoltar, fa que passis per sobre de grups i els etiquetis sense una escolta prou profunda. A vegades, aquestes etiquetes són acertades, però sovint també són errònies i els grups que mereixen la pena tornen en un moment o altre.

La "bon rollista" i viatgera "Els àngels ploren així" ha fet tornar a Estúpida Erikah.

I escoltant-los degudament, malgrat manelegen en alguna cançò, l'etiqueta tonta que els havia posat cau en un moment. Estúpida Erikah són quelcom diferent: més épics, més tracendentals, més "serius", més tristos, menys qüotidians, menys previsibles, menys "enganxifosos"...

Un grup a seguir, de moment podeu veure'ls el 23 d'octubre a Sant Pere de Ribes dins el festival Pipop, juntament amb Pulpopop (un altre grup a seguir cara al Sona 9 2010), Vanova i The New Raemon, entre d'altres.
.

L'altre dia... (IV)

2010-07-30T08:51:00.000-07:00

.
.
L'altre dia vaig descobrir aquesta curiosa (i sexual) cançò dels Led Zeppelin: "D'yer Mak'er"

Per a mi, els Led Zeppelin, han estat sempre una banda de Rock. De Rock amb majúscules. No del Rock and Roll de Chuck Berry o Little Richard sinó del que als 70 van capitanejar The Who, Deep Purple o els mateixos Led Zeppelin, i que va ser una mena d'avantsala al Heavy...

Tinc bons amics (Senyor Calero, per exemple) molt aficionats a aquest corrent. A mi m'agraden molt els Who, però he de confesar que soc molt més fan de la primera época que no pas d'aquesta més rockera (en Calero està a punt de tirar-me una bomba). Led Zeppelin mai m'havien interessat especialment, coneixia, i coneixo, com tothom, les cançons més conegudes, al pis sonava molt aquella de Comunication Breakdown, però no havia anat més enllà.
Recentment, Robert Plant, cantant dels Zeppelin, va treure un bònic disc amb Alison Krauss que va sorprendre a propis i extranys, que es diu, i que gaire bé havia escoltat més que els Led Zeppelin (segona bomba del Calero...).

Aquesta cançò, però, és diferent. La persona que me la va ensenyar ja va dir: Es que a mi m'agraden les cançons rares dels grups, aquelles que no semblen que siguin d'aquell grup.
D'yer Mak'er és un clar exemple d'aquesta categoria. Els Rockers fan un Reagge que a mi em recorda a una barreja d'aquella cançò dels Violent Femmes "Please do not go" i la arxiconeguda "Je t'aime...moi non plus" de Serge Gainsbourg i Jane Birkin.

Tots els grups en tenen una, l'altre dia vaig descobrir, D'yer Mak'er, la de Led Zeppelin.

Tracklist dj.Mide Festa Major de Puigmoltó. 24/07/2010

2010-07-26T08:16:00.000-07:00

Les que estan entre paréntesis no estic molt segur de si van sonar o no, l'ordre tampoc és del tot igual al real, encara que gairebé... La cosa va de la Rumba als Oldies, l'Indie, el Disco i finalment el Electro-modernillo.

- Gipsy Kings "Volare"

- Manolos "All my loving"

- Dusminguet "Rumbeta Bona"

- Muchachito "Ojala no te hubiera conocido nunca".

- Ojos de brujo "Na en la nevera"

- Los Delinqüentes "A la luz del Lorenzo"

- Gato Pèrez "El Ventilador"

- Amparanoia "Que te den"

- Los Pericos "Flaca"

- The Beatles "Obladi-Oblada"

- The Contours "Do you love me"

- The Isely Brothers "Shout"

- Beach Boys "Barbara Ann"

- The Foundations "Butter cup"

- Marvin Gaye i Diana Ross "Ain no mountain high enough"

- The Ronettes "Be my baby"

- Sex Pistols "God Save the Queen"

- Ramones "Blitzkrieg Bop"

- The Postal Service "Such Great Highs"

- Vampire Weekend "A-Punk"

- Bloc Party "Helicopter"

- The Hives "Two-timing touching and broken bones"

- The Fratelis "Chelsea Dragger"

- Lori Meyers "Mi Realidad"

- Lacrosse "We are Kids"

- Kings of Leon "Sex on Fire"

- The Smiths "Bigmouth Strikes Again"

- The Cure "Friday I'm in love"

- The Caesars "Jerk it out"

- (Mazoni "Euforia")

- (The Fashion "Like Knives")

- The Ting Tings "Great Dj"

- The Bravery " Public Service Announcement"

- The Strokes "Last Nite"

- Mgmt "Time to pretend"

- Franz Ferdinand "Do you want to"

- Noah and the whale "5 years time"

- (Antonia Font "Alegria")

- (Els Amics de les Arts "Jean-Luc")

- Manel "En la que Bernat se't troba"

- Elastic Band "A little bit of lovin'"

- The Cardigans "Lovefool"

- Jackson five "Blame on the boogie"

- The Buggles "Video Kill the Radio Star"

- (Patrick Hernandez "Born to be alive")

- Alaska "Bailando"

- Raffalea Carrá "Explota mi corazon"

- Star Wars Disco.

- ( Village People "YMCA")

- ( Earth, Wind and Fire "September")

- Euritmics "Sweet Dreams"

- Depeche Mode "Just can't get enough"

- (The Clash "Rock the Cashbah")

- De fosa en fosa "I will survive"

- Zebda "Tombe la chemise"

- Cornershop "Brimful of Asha (Fatboy Slim remix)"

- Daft Punk "One more time"

- New Order "Blue Monday (Vandalism remix)"

- (Tok-Tok and Miss kittin "Missy Queen's gonna die")

- The Sounds "Tony the Beat (The Rex the Dog remix)"

- Tiga "You gonna love me"

- Justice "Phamtom pt.II (Boize Noize Remix)"

- Mylo and Miami Sound Machine "Drop the pressure and Doctor Beat (cover Gloria Estefan)"

- Antonia Font "Wa Yeah!"

- Hot Chip "Over and Over"

- Bulma "El llençol"

- Els Amics de les Arts "L'Home que treballa fent de gos"

Per cert, si no teniu res a fer, voteu per Bulma aquí:

http://sona9.cat/page/votacio-popular-2010-1

Vetusta Morla era la Tortuga de la història interminable.

2010-04-13T03:55:00.001-07:00

.
.
.
Un dia en el Mundo.
.
.
.
http://www.youtube.com/watch?v=9K5UrzaKgaY&feature=related
.
.
.
Vetusta Morla
.
.
.

En Calvin parla de Ciència

2010-02-02T04:32:00.000-08:00

Porto un semestre de poca activitat bloguera, estic immers en la ciència.
Molta història de la ciència, molta filosofia de la ciència.
Què és la ciència?
La ciència troba la veritat, si es que hi és, o fa "només" fa models i representacions?
Així estem. Fins que arriba el senyor Calvin, bé el senyor Bill Watterson creador de la tira Calvin i Hobbes, i en quatre vinyetes ens ho explica tot. Simplement genial. Procuraré escriure més sovint.
Si no veieu bé els lletres podeu pitjar sobre la imatge i ho veureu bé.

The New Raemon i els vells formats que esdevenen nous.

2009-11-30T12:03:00.000-08:00

Tinc entre les mans el nou disc del gran The New Raemon "La Dimensión Desconocida" , segon o tercer disc d'aquest cantautor barbut, segons si considerem el Ep "La Invasión de los Ultracuerpos". Recomanable en tots els sentits, lletres que arriben, música que et colpeja.
El que no deixa de sorprendrem és el format en que tinc entre les meves mans. És un vinil.
A mi, que m'encanten els vinils, no deixa de sorprendrem.
Per mi vinil són els vells dels meus pares dels Beatles, Dylan o els Rollings, ja més cutrement els BeeGees, o Michael Jackson.... Més recentment algun de segona mà de The Smiths o Joy Division, però poc més.
I ara The New Raemon. I amb novetat, amb el vinil et donen un codi per poder baixar-se gratis la versió en mp3 del disc. I és que considerant que ara la música s'escolta amb mp3, mp4, ipods i demés aparells i que el cd ha quedat demostrat que es un format no gaire bo, es ratlla, es trenca, els reproductors no llegeixen... aquesta es una gran solució, ja se que no es nova, altres ho havien fet abans, sense anar més lluny en Mazoni amb el seu "Eufòria 5 -Esperança 0", però ara m'ha donat la gana de comentar aquesta bona idea.
Així, tenim un format de més qualitat, el vinil, a la vegada que podem escoltar-la en versió digital en el nostre aparell reproductor portàtil i el que és el millor, al mateix preu que el cd.
El problema? 4 vinils ja m'ocupen mig pis... això si que ho té el cd, és més petit...

2009-10-16T11:55:00.000-07:00

4 persones, tres núvols, un parell de muntanyes i el filtre sèpia... Una imatge.

"Shortcomings" Adrian Tomine

2009-10-07T11:03:00.000-07:00

Recomanació ràpida de un gran còmic o novela gràfica, si vols ser modernillo. "Shortcomings" de Adrian Tomine, americà de origen asiàtic, fet present en el còmic. Relacions de parella, d'amistat, sexe, origen... tot es barreja amb els brillans diàlegs de Tomine en un còmic que enganxa i absorbeix fins al final.

Bé, feu-vos amb una copia, ja le vist per diverses biblioteques, i a llegir un dels millors còmics del any, passat... vaig tard...
Fins aviat.

100 en el Mix 100

2009-08-25T13:16:00.000-07:00

-
Fa ja uns quants anys, quan es va poder, fàcilment a casa, gravar cd amb cançons de diversa procedència, que em dedico a distribuir cançons que m'agraden o que trobo adequades a les persones del meu entorn, siguin amics, cosins, parella o companys de feina... Des de gairebé al inici vaig apuntar la llista de cançons que poso a cada Mix, així en dic, sol estar entre unes 20 o 22, 80 minuts de música. Fa poc vaig fer repàs i va resultar que porto fets ja 100 Mix des de el 2002 més o menys, tot molt aproximat.
Per celebrar-ho vaig decidir fer una recopilació amb les 100 cançons que més he posat durant aquests anys. No són les 100 millors cançons, ni les 100 més representatives ni les 100 que m'agraden més. Simplement són les 100 que més vegades han aparegut en aquests cds.
De fet, els grups que estan a les dues primeres posicions, Kings of Leon i The Coral, són grups que, tot i que m'encanten aquestes cançons en particular, mai he seguit de forma continuada ni conec gaire els seus àlbums.
D'altres factors determinen la aparició o desaparició de cançons. Així, els grups amb moltes cançons diferents, queden en posicions mes baixes. Per exemple, The Clash, un grup pel que tinc devoció, és junt amb els Beatles el grup que més cançons diferents han posat fins a un total de 18. Això fa que The Clash només tingui dues cançons cap al final de la llista amb 5 vegades cadascuna. Alguna cosa similar els hi passa a Franz Ferdinand o Pixies. Un altre tema són les cançons més noves que s'han quedat fora ja que no hi hagut temps de posar-les des de que les vaig descobrir. Això passa amb The National, als que ara estic atrapat i que s'han quedat fora per poc.
Prou rollo. Nom de la cançó, grup, i número de vegades que l'he posada en un Mix. Penseu que hi ha igualtat, així per exemple "Last Nite" The Strokes esta en el 53 amb 7 vegades, les mateixes que "En la Noche" Amparanoia, que esta en el número 36. Per aquesta mateixa raó al final he posat una petita llista dels que quedaven fora dels 100 però tenien el mateix numero de vegades que els 25 últims. Qualsevol pregunta, suggeriment, dubte o pedra que em vulgueu llençar, endavant. Gràcies per aguantar les meves tonteries. És la Calor.

1 ."California Waiting" Kings of Leon 17
2."Dreaming of You" The Coral 15
3."Rebellion (Lies)" Arcade Fire 14
4."Dog on Wheels" Belle and Sebastian 14
5."Je T'emmène au Vent" Louise Attaque 14
6."Sound System" Operation Ivy 14
7."A Minha Menina" Os Mutantes 13
8."Playhouses" Tv on the Radio 12
9."I'll Follow the Sun" The Beatles 11
10."No, Not, Now" Hot Hot Heat 11
11."Apply some Pressure" Maxïmo Park 11
12."Un dia en el Mundo" Vetusta Morla 11
13."Meantime" The Futureheads 10
14."I wish that I Could See You Soon" Herman Düne 10
15."El Bosc" Ix! 10
16."Terra Titanic" Peter Schilling 10
17."Such Great Heights" The Postal Service 10
18."Sally Cinnamon" The Stone Roses 10
19."Temps i Rellotge" Sanjosex 10
20."Ever Falling in Love" Buzzcocks 9
21."En Berne" Les Cowboys Fringants 9
22."The Sound of Settling" Death Cab for Cutie 9
23."Tornaràs" El Petit de Cal Eril 9
24."Retreat" The Rakes 9
25."Really, Really Werid" The Simple Carnival 9
26."Salvese Quien Pueda" Vetusta Morla 9
27."Liezah" The Coral 8
28."Sail Away" David Gray 8
29."Hounds of Love" The Futureheads 8
30."Posidonia" La Habitación Roja 8
31."Ring of Fire" Johnny Cash 8
32."No Tinc Temps" Mazoni 8
33."Debaser" Pixies 8
34."L'Home i l'Elefant" Roger Mas 8
35."How We Know" The Thermals 8
36."En la Noche" Amparanoia 7
37."In Between Days" The Cure 7
38."The Skin of My Yellow Country Teeth" Clap Your Hands Say Yeah 7
39."Jackie Wilson Said (I'm in Heaven When you Smile)" Dexys Midnight Runners 7
40."Outside Looking in" Dream Sequence 7
41."Pogo" Digitalism 7
42."Fools" The Doodos 7
43."Munich" Editors 7
44."Frente a Frente" El Hombre Burbuja 7
45."Love Will Tear Us Apart" Joy Division 7
46."Noches Reversibles" Love of Lesbian 7
47."Going Missing" Maxïmo Park 7
48."Dona Estrangera" Manel 7
49."Pesadilla en el Parque de Atracciones" Los Planetas 7
50."Mes o Menys" El Petit de Cal Eril 7
51."Young Folks" Peter, Bjorn and John 7
52."Gone, gone, gone(Done Moved On)" Robert Plant Alison Krauss 7
53."Last Nite" The Strokes 7
54."La Guitarra" Los Autenticos Decadentes amb Andrés Calamaro 6
55."Mexican Life" Catpeople 6
56."Sabio" Gato Pèrez 6
57."Ready for the Floor" Hot Chip 6
58."Happy Hour" The Housemartins 6
59."Lucky Denver Mint" Jimmy Eat World 6
60."Plug in Baby" Muse 6
61."Transference #2" Madee 6
62."Al Mar" Manel 6
63."El Hombre que Casi Conoció a Michi Panero"Nacho Vegas 6
64."Married With Children" Oasis 6
65."Common People" Pulp 6
66."Que Dolor" Los Petersellers 6
67."Alegrias del Incendio" Los Planetas 6
68."Mr. Understanding" Pete and the Pirates 6
69."Panic" The Smiths 6
70."Bigmouth Strikes Again" The Smiths 6
71."Waterfall" The Stone Roses 6
72."Seven Nation Army" The White Stripes 6
73."Canción Logica" Azucarillo Kings 5
74."Darrera una Revista" Antonia Font 5
75."Mardy Bum" Arctic Monkeys 5
76."Ahí Viene la Decepción" Airbag 5
77."Banquet" Bloc Party 5
78."Yellow" Coldplay 5
79."Desperate Love Song" El Chico con la Espina en el Costado 5
80."Rudie Can't Fail" The Clash 5
81."Janie Jones" The Clash 5
82."Confusion" Cycle 5
83."Everlasting Love" Daniel Johnston 5
84."Per fer Pais Insultem en Català" Estanislau Verdet 5
85."Michael" Franz Ferdinand 5
86."Nine" ¡Forward, Russia! 5
87."Claro y Meridiano" Grupo de Expertos Soy y Nieve 5
88."Two-timing Touch and Broken Bones" The Hives 5
89."La Vida Moderna" La Habitación Roja 5
90."If I had Eyes" Jack Johnson 5
91."Disneylandia" Jorge Drexler 5
92."Somebody told me" The Killers 5
93."Deceptacon" Le Tigre 5
94."Vicious" Lou Reed 5
95."Electric Sweat" The Mooney Suzuki 5
96."Float On" Modest Mouse 5
97."Anyone Else But You" The Moldy Peaches 5
98."Se'm Moren les Plantes " Mazoni 5
99."Temptation" New Order 5
100."Half the World Away" Oasis 5

També amb 5:

"Just for Tonight" One Night Only, "Rocks" Primal Scream , "Hey!" Pixies, "La Blanca" Plouen Catximbes, "Rius de Babylon" Quimi Portet, "No Surprises" Radiohad, "Place your hands" Reef, "In Circles" Sunny Day Real State, "Baby Love" The Supremes, "Ja Sei Namora" Tribalistas, "Let's Dance to Joy Division" The Wombats, "Love is a Number" White Rose Movement, "La Verdad" Zénit y Frank T.

L'altre dia...(III)

2009-07-22T08:49:00.000-07:00

L'altre dia vaig visitar la web "La Blogotheque" del director frances Vincent Moon. El principal atractiu d'aquesta pàgina són els seus "Concerts a emporter"(o "Take away shows").

Petits concerts acustics entre la espontanietat i el videoclip molt ben gravats per Moon. Els "Concerts a emporter" van des de Arcade Fire tocant, tots nou, en un ascensor, Herman Düne vestit de Os en una bugaderia o Andrew Bird passejant-se per Montmartre guitarra en mà. Bons també The Wombats en una barca o Vampire Weekend en un parking. Molt adient també per escoltar nous grups del mon indie, bona part dels que hi apareixen no els conec pas, és un bon lloc per fer aquells petits descobriments sorpresa.

La troballa d'aquesta web va venir desprès de veure l'any passat el documental sobre The National, grup molt recomanable, que va fer Vincent Moon. El documental, tot i que una mica sedant, també es molt bo i reflecteix perfectament la música de The National.

Res més, no us perdeu com van pillar, o això sembla, a Bloc Party a la sortida d'un pub ni els mateixos The National dins d'un pub. No pararia mai de donar-vos exemples.

http://www.blogotheque.net/-Concerts-a-emporter-

Papilo machaon

2009-06-29T08:47:00.000-07:00

Darrerament m'estic aficionant a les papallones. No en sóc gens expert però cada cop m'agraden més. Són tot un món. L'altre dia fent una petita, però recomanable, excursió a uns estanys prop de La Jonquera, vam veure una papallona que feia temps que volia observar però encara no havia tingut cap oportunitat.
La papallona Rei o Reina de la Ruda Papilo machaon és una de les papallones més grans i de colors més bonics que podem veure per aquí (graellsia apart...). El seu cicle es tota una curiosa història, amb diversos personatges i fases, no us el explicaré però segur que ho podeu trobar per algun lloc, a Internet hi ha de tot.
Vam estar seguir-la una bona estona i li vam fer un bon book de fotos de les que us en mostro una. Bueno, res més, un bimbo papallonil que us volia comentar. Deu

Un petit relat de ficció :

2009-06-17T07:53:00.000-07:00

Qurrna esquivus

El 25 de Novembre de 1863, el conegut ornitòleg angles Sir Richard Theodore Humley es disposava a endinsar-se a la frondosa e inexplorada selva de Papua Nova Guinea. Humley, en aquelles dates encara sense el títol de Sir, viatjava en el vaixell de la flota reial el HMS (in her majesty service) Bentfry. El Bentfry havia salpat, mes d’un any abans, el 17 d’agost de 1862, del port de Plymouth, Anglaterra.

Humley havia aconseguit enrolar-se al vaixell, com a naturalista de l’expedició, gràcies a una carta de recomanació que el seu antic professor Sir William F. Wedgwood havia enviat a la Capitania General, on es decidien els tripulants dels vaixells reials.

Comandat pel Capità de la Marina anglesa Charles Thompson i amb la missió de cartografiar les illes del Pacífic, el HMS Bentfry va travessar tot l' oceà Atlàntic fins el port de Salvador de Bahia. Allà Humley va fer les seves primeres profitoses incursions naturalistes a la selva brasilera. Poc desprès, va vorejar tot el continent sud-americà fins al Pacífic. Desprès el Bentfry va començar la seva missió principal, cartografiar totes les petites illes que trobaven. Humley allà on era possible aprofitava per desembarcar i fer les seves descobertes científiques, recollia exemplars de tot tipus de flora i fauna, encara que el que més l’apassionava eren els ocells, que abatia i col·leccionava per el seu posterior estudi al vaixell. Mes tard, van arribar a les costes Australianes, descobertes per Cook temps abans. Des de Austràlia van anar cap a la gran illa de Papua Nova Guinea, terra que va donar la fama definitiva a Humley.

Mentre els seus companys treballaven en la cartografia de l’illa, Humley es va preparar per una llarga expedició al interior de l’illa. A la costa va contractar un guia natiu i un parell de portejadors que carregaven amb el seu material de camp: pistoles per abatre els ocells, paper i tinta per escriure, cordill, pinces, bisturís, formol, caixes per guardar els exemplars que recollia...

La comunicació amb els natius no era fàcil, ja que, tot i no ser la primera vegada que veien l'home blanc, no estaven gens habituats a la seva presència i menys a la seva llengua. Tot i això, amb signes i molt d’esforç, Humley va aconseguir entendre-s’hi i finalment s’endinsaren a la Selva Guineana. Allà, el científic angles va recollir gran nombre de mostres tan plantes, com insectes o fins i tot algun petit rèptil. Dins la seva col·lecció, però, destacaven els exemplars d’ocells recollits. Eren el que actualment s’anomenen Ocells del Paradís, molts d’ells de brillants colors, llargues plomes i cues i crestes destacades. La gran majoria d’aquests exemplars eren nous per la ciència així que Humley tenia la carregosa feina de posar-li's un nom científic.

Aquesta feina, però, tenia la seva petita recompensa. Com a bon científic, l'angles intentava, en la mesura del possible, anomenar exemplars a mesura que els recollia. durant la mateixa expedició. Així, el gran ocell de cresta blava i cos groc i vermell va rebre el nom de Humleinnia guineii, un coleòpter de llampant color lila Thompsonnus sylvaticus, en honor al capità del vaixell, així com una bonica orquídia de flors grogues que es va passar a anomenar Orchys benfriinea, en record del vaixell que l’havia portat a aquelles terres. Humley també va posar noms en honor de la Reina, el Príncep, les Infantes i altres grans nobles anglesos. Fins i tot el seu antic professor Wedgwood va donar nom a un gran ocell de llarga cua. Tantes eren les noves especies que va descobrir que fins i tot els natius que l’acompanyaven amb els curiosos noms de Rnuso, Trunpa i Cunpne van donar nom a dos ocells i una planta respectivament.

Tot això ens porta a la petita i curiosa història del bonic ocell, Qurrna esquivus. Història que ens mostrarà la raó de les dues parts d’aquest curiós nom que Humley li va atribuir. Gairebé al final de la expedició, quan ja es disposaven a tornar cap a la costa, Humley es va trobar de cara un gran ocell de color vermell amb un gran bec taronja i la panxa d’un blau ben brillant. El científic va demanar la seva escopeta, els portejadors van ser ràpids i Humley va poder disparar contra l'ocell però, tot i ser un tirador expert i la diana d’una grandària considerable, va errar, potser degut al gran esgotament acumulat o als fusells que començaven a fallar. Fos com fos, l’ocell escapà. Humley va voler, de totes formes, descriure’l, així s’enduia un mèrit més dintre la seva llarga llista de noves espècies descobertes. En un dels papers que carretejava va fer una llarga i detallada explicació sobre el que havia vist. En el moment de posar-li un nom, Humley va tenir una idea. Un ocell tan gran i de colors tan bonics, per força tenia que tenir un nom per part dels indígenes. Així aquest ocell, que per mala fortuna se li havia escapat, tindria el nom que ja tenia abans de que els exploradors anglesos arribessin a aquestes terres. Molt elegant, va pensar Humley. Amb aquesta idea va dirigir-se a parlar amb el seu guia, Cunpne. Amb senyes, que ja tenien establertes, va intentar parlar-li de la trobada amb l'ocell, de com havia disparat però havia errat el tir. Cunpne, durant la aparició de l'ocell, havia vist com l’home blanc disparava però no havia vist la diana, una frondosa planta (que curiosament duia el seu propi nom) li havia tapat l'ocell, així que no sabia molt be de que li parlava aquell home blanc. Després d’intentar entendre el que li estaven explicant, Cunpne només va respondre: "Qurrna, qurrna". Literalment en llengua nativa: "No se de que em parles".

Així, finalment, Humley va posar al ocell el nom científic de Qurrna esquivus, usant tan la resposta del indígena com l’habilitat de l'ocell per escapar dels seus trets.

El Peine de los Vientos.

2009-04-20T11:29:00.000-07:00

Comentari ràpid de la semana santa Basca: Pinxos, pluja, mar-surfers, montanya-escaladors, Guggenheim, més pinxos, birretes, txacolí, molt de basc per tot arreu i Chillida.
Vem veure el Penie de los Vientos en un dia ben nubolat desprès de un passeig per Donosti passat per aigua. Suposo que d'aquesta manera encara impresiona més, feia vent, una mica de pluja i així realment veiem com actuaven els peines de los vientos. Recomanable.
Curt però dens. Un petó.

"Arrugas" Paco Roca

2009-03-23T08:53:00.000-07:00

Una avia que recull tot tipus de objectes per els seus néts, un tal Pellicer que ens explica, una i altre vegada, la història d'aquella medalla, la senyora en busca constant de un telefon per parlar amb la seva família o fins i tot, la senyora Carmencita que mai va sola perquè tem que se l'emportin els extraterrestres.
Aquests són alguns dels personatges de la residencia on va a parar l'Emilio el protagonista de "Arrugas"(Rides). Aquest personatge i el seu Alzheimer cada vegada més manifest són la via que fa servir el brillant il·lustrador Paco Roca per narrar-nos una part de l'actual vida humana que poca gent s'atreveix a parlar-ne. Com afrontem la vellesa i totes les seves conseqüències, la residencia, les malalties, les pastilles, el aburriment, la solitud... Aquest agre passeig per la tercera edat ens entristeix, a vegades ens diverteix, però sobretot ens fa reflexionar sobre com seran, o han estat, els finals dels nostres avis, els nostres pares o de nosaltres mateixos.

"Dicen que cuando te miras en el espejo y empiezas a parecerte a tu padre es que ya te estás haciendo mayor. Mi reflejo empieza a parecerse a mi padre y mi padre se parece ya a la imagen que recuerdo de mi abuelo."
Paco Roca

Còmic molt recomanable per a tots.

Colors.

2009-03-16T09:27:00.000-07:00

La meva finestra, petita i rodona, m’ensenya un cel blau esquitxat amb núvols blancs, molt blancs que s’entrellacen amb el cel. Veig també el mar, amb un blau, més fosc i en moviment, igualment ple de esquitxos blancs de les onades en picar entre elles.

Fent de frontera entre blaus i blancs, penya-segats grocs i grisos amb sostres verds. Arbres llunyans uniformes, formant una pradera. Entre els penya-segats de tant en tant es deixa veure alguna cova negre que dona misteri al paisatge. De sobte, dues ombres salten juntes per tornar a desaparèixer dins el gran blau fosc.

Més tard, una gran torre a ratlles que mostra el camí a les nits, ens indica presència humana a l’illa. Desprès d’això, el verd, poc a poc, també es va esquitxant de blanc, cada cop més blanc. El blanc dels homes sobre la natura. Ja hem arribat.

Mazoni "Euforia 5 - Esperança 0"

2009-02-27T03:33:00.001-08:00

El Bisbalenc Mazoni ens porta amb l'any el seu nou àlbum (aquest cop editat en CD i Vinil), "Eufòria 5- Esperança 0". Desprès del gran disc que era "Si els dits fossin xilofons", Mazoni ens torna a sorprendre amb unes cançons encara més elaborades, fins i tot psicodèliques. Gran lletres, molt critiques i punyents que es diria, destaquen "Eufòria", "Apocalipsi Now" o "3 moments". Bones melodies, "Cercles" m'encanta. Cançons que surten de dins com "Mala llet". Feu-vos amb una copia aviat. Mazoni segueix demostrant que es poden fer grans cançons des de la senzillesa i l'humiltat.

A més estan els directes. Els nous concerts de Mazoni, l'altre dia a Vic al menys, són una descarrega de potencia, dos bateries, una de les quals electrònica, donen al directe una enorme energia des de el darrera. El mateix Jaume Pla a la guitarra, acompanyat per una altre guitarra, un Jordi Rudé que es tot un xou, i el baix, agafen aquesta energia del darrera i la multipliquen cara a un públic que rep "ballant com rates" (frase d'en Jaume), cançons noves com "Ei que surt el sol!" o "Eufòria" i "Apocalipsi Now", a més dels seus ja clàssics, "No tinc temps" o "La Granja de la Paula". Segur que aquesta primavera-estiu tindrà l'agenda plena i el podreu veure a algun lloc o altre. Disfruteu-ne.

Un bon disc, i en venen més, aviat Love of Lesbian traurà el seu nou treball, visiteu el seu myspace que ja es pot escoltar un avanç. Com a sorpresa us proposo el primer disc del El Petit de Cal Eril, que es presenta en un parell de setmanes al Apolo 2 . Fins ara.

www.mazoni.net

www.myspace.com/loveoflesbian

www.myspace.com/elpetitdecaleril

L'altre dia... (II)

2009-02-11T04:15:00.000-08:00

L'altre dia vaig escoltar "Give up" de The Postal Service. Publicat al 2003, l'únic de la banda, aquest disc es per a mi un dels millors de la dècada (que aviat s'acaba i tothom es posarà a buscar quins són els millors...).
The Postal Service va ser el projecte, sembla que per ara acabat, de Ben Gibbard (cantant dels també recomanables Death Cab For Cutie) i Jimmy Tomborello (responsable de Dntel o Figurine). Amb tot, i passant del que hagin fet o estiguin fent els Postals, aquest és un àlbum genial.
Les suaus i "buenrollistes" bases electròniques de Tomborello, amb la màgica veu de Gibbard ens transporten a un lloc on la vida és millor, on tots expressem els nostres sentiments i ens apropem més els uns als altres (que hippi...). A més, no perd vigència, en aquesta darrera escolta, ha estat tan genial com el primer dia. Això es bona música. "Such Great Highs" va ser el gran hit, però escolteu amb atenció "Sleeping In", "Nothing Better" o " We will become Silhouettes", són grans cançons. Com sempre, molt recomanable.

www.postalservicemusic.net/

www.myspace.com/thepostalservice

Evolució.

2009-02-06T03:07:00.000-08:00

La música en català esta canviant. I es que ja era hora de poder enterrar els dinosaures (Sopa de Cabra, Sau, Els Pets, Lax´n´Busto...) No per dolents, no. Els dinosaures eren animals magnífics, ens van deixar grans cançons i grans moments. Però s'ha de evolucionar.

Aquests últims anys han deixat al descobert, al menys als meus ulls, una generació de grups que crec que poden representar aquesta evolució: Mishima, Ix!, Manel, Mazoni, Plouen Catximbes, Sanjosex, La Brigada, Estanislau Verdet, els Gruixuts, Anímic, L'Ana és un Koala, Raydibaum... La llista pot ser molt llarga. Antònia Font o Roger Mas podrien representar punts entremig o directament galàxies a part dins de tot aquest esquema... Fins i tot en òrbites molt diferents Els Pirats Sound Sistema o El Nota també entren dins de aquesta evolució. I es que dels dinosaures en van sortir les aus, i aus són tan un pardal com un pingüí, un emú, un pelicà o el trencalòs. La varietat és molt gran, i la música en català també ha evolucionat cap aquesta varietat.

En venen més, El Petit de Cal Eril, El Pèsol Feréstec, U_Ma, Projecte Bu, Dêlen...

En definitiva, res és tan senzill i hi ha multitud de matisos, segur que em deixo moltes coses, i no tot es pot resumir, però la música catalana esta madurant, esta evolucionant cap aquesta diversitat, i és una evolució plena de grates sorpreses. Gaudiu-les.

From Hell

2009-01-29T02:23:00.000-08:00

Fa cosa d'uns 5 o 6 anys un bon amic em va deixar "From Hell" d'Alan Moore. Coneixia l'autor, l'excèntric Alan Moore (V de Vendetta, La Cosa del Pantano, Watchmen...), busquem per Internet ja veureu quina pinta que fa. No coneixia absolutament res del dibuixant, Eddie Campbell, i segueixo sense conèixer res més que " From Hell".
Aquest magnific còmic ens narra la història de Jack l'Esbudellador (el català correcte, passa'l...mira que el blog deu estar ple de faltes...), bé una versió dels fets, ja que mai es va arribar a resoldre el cas de Jack l'Esbudellador i fins l'actualitat han arribat multitud de hipòtesis de les més creïbles a les més inversemblants. Alan Moore agafa, amb molta documentació i molt de "curru" al darrere, una d'aquestes hipòtesis, potser la més polèmica, ja que hi barreja la casa reial anglesa.
Malgrat tot, la història no és el més important a "From Hell", és només una excusa per fer una critica ferotge a la Gran Bretanya Victoriana, quan es gastaven les arques del estat al Imperi, mentre la gent moria de gana a Londres.
Però història apart, "From Hell" és un còmic increïble, tan el guió de Moore com els dibuixos de Campbell en tenen la culpa, t'atrapa des de el primer moment, t'absorbeix dins el seu món, l'infern, un món fosc, de la boira de Londres, de la brutícia de la gran ciutat, de la pobresa de la època, un món de sang, un món on no ens agradaria ser-hi però que hi entrem fascinats perquè sabem que quan tanquem el còmic ja no hi serem. En definitiva, una lectura molt recomanable, per a mi un dels millors, sinó el millor còmic que he llegit mai, i creieu-me, n'he llegit molts. Fins aviat.

" Aquella merda de vaca es mou? " Le Ragodin!!

2009-01-19T03:21:00.001-08:00

29 de Desembre del 2008, La Camarga francesa, així vem acabar l’any...

" Aquella merda de vaca es mou? " vaig preguntar-me, tenia el cap ennuvolat, com el dia, de fet portàvem uns dies de núvols i pluja que segurament m’havien afectat i encara estava ben adormit. " Hòstia! Mira!" va dir l'Anna, "Ràpid, vine!". Això ja em va despertar una mica, i si, aquella merda es movia, i va resultar ser un Coipú ( Myocastor coypus ). Aquí ja estava totalment despert. El vem estar observant durant una bona estona, sense espantar-lo, va estar intentant menjar-se alguna cosa que no veiem. Fins que en va estar fart i va decidir posar-se a l’aigua, una espècie de canal que anava al costat del camí per on anàvem nosaltres. Desprès va tornar a pujar a un amagatall on esta tirada aquesta foto.

El Coipú és una espècie introduïda a Europa procedent de Sudamèrica. Igual que va passar amb el Visó Americà ( Mustela vison), el Coipú va ser portat a Europa per a les granges pelleteres, per poder vendre la seva pell. Per suposat es va escapar de les granges i s’ha estès per tota Europa. Ara esta arribant a la Península procedent de França pel Bidasoa a Navarra i el País Basc. A la Camarga és gairebé una plaga i arrasa amb les vores de rius i rierols i afecta a la nidificació dels ocells.

Els francesos en diuen Le Ragodin, un curiós nom que em va recordar aquells dibuixos de " La Vuelta al Mundo en 80 dias" on en Willy Fog era un lleó, crec, i el seu company era un rosegador gran, com un ratolí i es deia algú així com Ragodin... Rigodon?

Música Global Independent.

2009-01-03T15:45:00.001-08:00

Un gran descobriment. Aquesta és, per a mi, la definició de indiepages, una web que vaig descobrir recentment ja no m'hen recordo molt bé com. Quan obres la pàgina, el disseny no crida especialment l'atenció, al contrari, quan la veus, penses, tenca això, que no és res. Però si evites aquest pensament i et mires bé la pàgina resulta ser una gran pàgina sobre música feta al marge de les grans distribuidores i companyies musicals. L'indie d'aquesta pàgina no és l'estil musical, sino simplement això, segells i discogràfiques que fora dels grans circuits intenten fer arribar a la gent música de qualitat. Així dons, és una gran base de dades de aquestes discogràfiques, i com a conseqüencia de grups, de tot el món. A més, indiepages potser una gran font de descobriment de grups ja que en les seves seccions en proporciona cançons que ens podem baixar al nostre ordinador i escoltar-les tranquilament a casa. Tot i això, la secció que més m'agrada s'anomena Demo of the week. En aquesta secció podem trobar, i baixar-les al nostre ordinador, 3 o 4 cançons de el grup que ells considreren que ha presentat la maqueta de la setmana. Per que us feu una idea, la úlitima setmana podiem escoltar la Demo de Bruno un grup francès que fa pop cantat en anglès, i encara més la setmana anterior podiem trobar la maqueta del grup Jaakko Ja Hänen Mahtava Ukulelensa, que vol dir algu així com Jack i el seu increïble Ukelele, ni més ni menys que el grup d'un italià que viu a Finlandia i canta amb el seu Ukelele en finès i anglès. El món global també té les seves bones coses.

www.indiepages.com

Cal Tet

2008-12-22T01:37:00.000-08:00

Fa poc vem fer una petita investigació per les noves parts dels Espais Naturals del Delta del Llobregat, el que anomenen Cal Tet. Realment és un lloc que val la pena visitar. Val a dir que no és un lloc natural, sino naturalitzat, de nova creació podirem dir, tot i això, als ocells els hi falta tan de lloc que rapidament s'hi han adaptat i s'en podem veure a grapats. Jo sense ser un gran expert, ni molt menys, em va impresionar la cantitat de ocells i de diferents espècies que hi havia.
Per exemple, vem fer aquest foto, així a voleiu, al bulto, i desprès miran com qui no vol la cosa, em surten al menys 5 espècies diferents i cap d'elles és el coll verd ni cap ànec. Els omnipresents corbmarins, les fredelugues, el bernat, el martinet i una fotja... A més a la illeta de la dreta hi veig un parell de ocells que no sé molt bé si són també corbmarins o alguna altre cosa i al fons, ja amb zoom, es veuen un parell d'ànecs. Als "pajarerus" els semblara normal però a mi em sembla fascinant més a un lloc com el Delta del Llobregat. Aquell mateix dia i allà vem veure els cabussets, el cabussó emplomallat, la polla d'aigua, l'arpella, l'oca vulgar, a més de diversos ànecs i passeriformes... D'altra banda, i a diferencia del Remolar-Filipines, a Cal Tet tenim molt més espai per passejar i fer itineraris més llargs, fet que s'agraeix a un lloc com el Delta del Llobregat, mancat de grans espais, tampoc es que aquest ho sigui gaire de gran, per on disfrutar de la natura. Fins la pròxima.

Le Clandestin

2008-12-21T14:51:00.000-08:00

Si tot va bé aquest hivern faré una visiteta al pais veí de França, concretament al sud, a la zona de Montpellier, Nimes i la Camarga. I ja en tinc ganes. Ultimament tot em remet a França, l'altre dia vaig veure Amelie, fa temps que vull llegir Jean-Paul Sartre i sembla que per fi m'animo, i fins i tot l'Henry ara marca gols. I per últim la música. Primer van ser Els amics de les arts amb el seu "Dejavú" que ens mostra la de coses que han fet els cabrons, carinyosament, dels francesos! I ahir no se molt bé com, segurament de manera clandestina, com el seu nom indica, amb algun altre album, em va apareixer misteriosament una carpeta a la meva música on hi deia Le Clandestin. Vaig obrir encuriosit aquella carpeta i em van apareixer dues cançons d'un grup que efectivament es deien Le Clandestin. I van resultar ser dues boniques cançons, chanson moderna. Buscant per internet, Le Clandestin ha resultat ser un grup de un sol disc i autoproduit... increible això de internet, jo aqui a casa meva, estic escoltant un disc de uns tios que han gravat quatre cançons al nord de França prop de Strasbourg.
Sempre m'ha agradat la música en frances. Suposo que ja desde petit tenia al cap els Brassens o Brels que escoltaven muns pares, però per a mi Zebda i el seu "Tombe la Chemise" va ser el gran descobriment. Desprès va venir el gran estiu al sud de França a Sant Andre de Valbonge(o algo així...) amb l'aparició al meu imaginari musical dels grans Louise Attaque, uns grans a França que cal que descobriu els que no els coneixeu encara. De l'altre banda del món, però en el mateix idioma, similar estil, però més polítics, Les Cowboys Fringants també em fan ballar, desprès el redescobriment dels abans mencionats cantautors, altres grups que em deixo segur... Em despedeixo... Allez les Bleus!!

L'altre dia... (I)

2008-11-30T03:28:00.000-08:00

L'altre dia... vaig veure, vaig escoltar, vaig llegir, vaig... L'altre dia... és una nova secció dins d'aquest bloc que preten anar recuperant cançons, videos, llibres, pelicules, o qualsevol cosa que sigui possible comunicar per una pàgina web com aquest. Recuperar-la ja sigui per la gent que ja ho coneix i ho torni a disfrutar com per la gent que no ho coneix que ho disfruti per primera vegada. Potser que siguin coses molt escoltades o molt llegides o molt vistes probablement, però tot i això, coses que val la pena tornar a veure, llegir o escoltar una vegada més. Us deixo amb el primer L'altre dia...

L'altre dia vaig veure per pura casualitat el videoclip dels The White Stripes, de la cançó "Fell in love with a girl". És un video genial, del director frances Michel Gondry, molt recomenables per cert les seves pelis i altres videos. Imaginació a tope i també molt de curru, si busqueu per el you tube hi ha tambe el making of, la cançó dels Stripes a més és molt bona, per mi bastant millor que moltes altres que han fet, i poc més, a gaudir-ne!!!

http://es.youtube.com/watch?v=q27BfBkRHbs

Talaiots.

2008-11-29T02:53:00.000-08:00

Hola, primer de tot deixar clar que de història no en se gaire massa. De totes formes la meva idea al fer aquest post sobre la cultura Talaiòtica era explicar una mica que no s'en sap gaire res segur sobre el seu origen ni de com vivien, que el poc que se sap es que eren una cultura de l'Edat del Bronze i del Ferro que es va desenvolupar a Menorca i Mallorca però mai a les Pitiüses. I que a Menorca i Mallorca s'hi van estar fins a la ocupació romana.
Enlloc de fer això, simplement us ensenyare 4 fotos, bueno 3 concretament, que vaig fer aquest setembre a Menorca.
La veritat és que són construccions espectaculars, especialment les Taules, la foto gran de la dreta, que sembla ser que eren on feien els ritus religiosos, les seves esglesies, impresionen i realment semblen construccions impossibles de realitzar.
La Naveta, abaix a la dreta la Naveta des Tudons, és un altre tipus de construcció que sembla ser que era per enterrar els morts, una cambra funeraria i sembla que seria més antic fins i tot que els talaiots.
I la darrera foto del que propiament eren, vaja, són els Talaiots, unes construccions enormes de pedres amuntegades que sembla ser que tenien diverses funcions, entre elles la vigilancia de l'illa ja que al menys a Menorca quan ets sobre un d'aquest Talaiots pots veure´n un altre. D'aquesta manera es podien comunicar entre poblats i avisar-se en cas de perill.
Una visita molt recomanable, de fet tota la illa és un lloc realment increïble, que algun altre dia explicare més a fons, que val la pena visitar més de una vegada.

Merla d'aigua a Caín

2008-11-28T03:43:00.000-08:00

Bueno, aqui ve el tercer post, aquest vegada i per primera vegada, però no última, un post de natura. La veritat es que aquest no preten ser un blog de natura, que n'hi ha molts i de bons, tot i això, com bé diu el nom del blog, una mica de tot, així que de tant en tant també caurà algun comentari de natura. En aquest cas un video que vaig fer aquest estiu desprès de fer la primera part de la ruta del Cares que segueix aquest riu entre parets espectaculars fins al poble de Caín a la frontera entre Asturies i Castella-Lleó. És un curtet video on podem veure una Merla d'Aigua (Cinclus cinclus). La vem estar seguint una bona estona mentre es movia pel riu Cares, fins que vaig gravar aquest video amb cagarada inclosa. Un animal curiòs la Merla d'Aigua, m'encanten les seves "zampullides"!!! Fins a la pròxima.

Ix! "Automat infinit"

2008-11-28T03:17:00.000-08:00

Més música, desprès del primer post de Manel, ara arriben uns altres participants del Sona 9 de l'any passat, una bona cantera de grups aquest certamen. Els empordanesos Ix!. "Automat infinit" és el seu primer disc, el passat dilluns 24 de novembre van omplir el Bikini en la seva presentació. Va ser un concert rodó: ells no esperaven tanta gent, i la gent no esperava un grup de aquesta magnitud, i així tots, tan grup com públic, vem quedar contentísims, o al menys aquest va ser la sensació amb que vaig tenir sortint de Bikini. Ix! a més de haver parit un gran disc, que poc a poc estic encara descobrint, tenen un gran directe, un dels millors directes de la musica catalana que jo recordi, clar que reconec que hi ha diversos grups que no he vist. Són un grup molt compacte, musics molt bons que a més a una sala com bikini on el só es exelent, multipliquen les seves amptituds. Amb tot això, el que els acabar de donar un gran directe és la presència de David Mullor, el cantant, que és un frontman amb totes les de la llei, que recorda fins i tot, a la seva manera, a Paul Smith el líder del grup britanic Maximo Park.
En resum, un altre grup a seguir i veure en concert, i en tindreu oportunitat perque Ix! ja te l'agenda del 2009 plena de concerts.
http://www.myspace.com/ixcadaques

Manel "Els Millors Professors Europeus"

2008-11-28T02:56:00.000-08:00

Feia temps que volia fer un blog per anar comentant i donant a conèixer el que m'agrada i em deixa d'agradar segons el moment del dia, el dia de la setmana, la setmana del mes o el mes del any.
Per el primer post us fare arribar el grup que m'ha acabat de donar la empenta per realitzar aquest blog. Manel, que no és un cantant, sino un grup que despres de la seva participació l'any passat en el Sona 9, aquest any han tret el seu primer disc "Els Millors Professors Europeus". La de Manel es una música que, lluny de importar si es folk, pop o folk-pop, transmet bones sensacions i amb unes lletres molt bones i una gran instrumentació et deixa en un estat de bon rollo general ballant solet per casa... A mi m'encanta, seguiu-los perque en sentirem a parlar. De moment podeu escoltar alguna de les seves cançons al seu myspace.
http://www.myspace.com/gatmanel